Resultats de la cerca

“Car en aquell temps no havia encara, en nostra senyoria, caça de porch senglar, sinó en les muntanyes de Jacca e al peu del Moncayo en les marjals de les muntanyes del dit monestir de Valldigna, de Oliva e de Denia, e açò per tal com la terra era ladonchs pus poblada de gents que ara no és, per raho de les mortaldats e guerres que-s són aprés seguides” A mitjan segle XIV la crònica de Pere el Cerimoniós ja no tractava només de gestes heroiques o vindicacions apologètiques com les cròniques anteriors Més arran de terra, àdhuc en anècdotes cinegètiques com aquesta, la quotidianitat de la…

Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…

Possiblement pertanyia a la família dels comtes de Cardona És autor de dos poemes amorosos, Amant amor, d’amor suy ben amats i Lo vostre sguart ences l’autrir greu flama , en què descriu els turments de la passió amorosa que pateix per una dama desconeguda El 1450 intervingué com a jutge en una tençó entre Joan Fogassot i Francí Joan Poculull

Realitzà el pis inferior del baptisteri de Pisa segons l’esquema dels laterals de la catedral de Pisa, obra de Buscheto A l’interior, els arcs peraltats i la presència d’un alt cimaci a cada columna manifesten la influència oriental Toesca li atribueix l’església pisana del Sant Sepulcre

Descendent d’un llinatge de Canals, fou beneficiat de la parròquia de Sant Antoni d’aquesta vila durant mig segle L’any 1728 imprimí a la ciutat de València la seva obra fonamental, Canals ilustrada Historia de las personas venerables, y varones ilustres que ha avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia En donar-li aquest títol, es feia ressò del llibre Montesa ilustrada , obra publicada cinquanta anys abans i de la qual segueix el mateix esquema expositiu, si bé el text de Pareja és d’inferior qualitat Més que d’un llibre d’història, però, es tracta d’un intent de…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia…

És l’autor de la portada principal de la catedral de Trogir 1240, en la qual la composició gira entorn del tema del Naixement seguint un rigorós esquema compositiu Estilísticament rebé fortes influències italianes i fou una de les figures més importants de l’escultura romànica a Dalmàcia

Formà part del primer cos dels Mossos d’Esquadra, el qual lluità a les ordres de Pere Anton Veciana contra els guerrillers austriacistes, un cop acabada la guerra de Successió Fou caporal d’esquadra a Vila-rodona 1721, cap dels homes destinats a l’Arboç i al Vendrell 1723, comandant de fusellers 1728 i caporal a Valls, seu central de les esquadres 1729

També anomenat el Moro de Zaragoza , és el primer membre documentat d’una llarga nissaga de constructors d’instruments de teclat claviorgues, orgues, clavicèmbals i clavicordis Aconseguí una notorietat tan gran en la construcció de claviorgues, que el Consell de la Ciutat de Saragossa là de càrregues fiscals franquícies de peatge La seva fama arribà tant a les corts de Castella claviorgue de Joan d’Aragó, a 1497 i Portugal claviorgue per al rei Manuel l’Afortunat, 1511, com a les cambres musicals de l’arquebisbe de Saragossa 1511, del cardenal de Toledo Juan de Tavera a 1545, etc, i també de…

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós tractats són…