Resultats de la cerca

Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i la …

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

Químicament són constituïts per un o més aminosucres units per un enllaç glicosídic o una hexosa com és el cas de l’estreptidina o la 2-desoxistreptamina Llur acció bactericida és deguda al fet que actuen directament en la subunitat 30S del ribosoma del bacteri, inhibint la síntesi proteica Són mal absorbits pel tracte gastrointestinal i actius sobretot contra els gèrmens gramnegatius Aquests productes presenten ototoxicitat i nefrotoxicitat i són contraindicats en el primer trimestre de la gestació Els més importants són l’estreptomicina, la gentamicina, la tobramicina, la kanamicina, l’…

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics les…

La miastènia greu és una malaltia d’origen autoimmune caracteritzada per una gran debilitat muscular que es presenta especialment quan hom efectua un moviment de manera repetida En un primer moment, afecta sobretot els músculs que mantenen una activitat freqüent, com són els de les parpelles i els ulls o els de la boca Si una persona que pateix d’aquesta malaltia té dificultat a respirar, cal que s’adreci immediatament a l’hospital, perquè és possible que presenti una crisi d’insuficiència respiratòria per afecció dels músculs respiratoris que podria tenir conseqüències greus si no rep un…

Definició La rubèola és una malaltia infecciosa força contagiosa, d’origen víric, que es presenta comunament durant la infància o l’adolescència, i que sol resultar asimptomàtica o bé manifestar-se per un lleuger catarro, síndrome febril, inflamació dels ganglis limfàtics i erupció cutània La malaltia és benigna en gairebé tots els casos, i remet sense seqüeles al cap de set a deu dies, a partir de l’inici dels símptomes això no obstant, quan incideix en dones embarassades, pot causar avortament espontani o malformacions fetals greus Freqüència, edat i zones geogràfiques La rubèola és una de…

Definició La parotiditis o galteres és una malaltia infectivocontagiosa molt freqüent, d’origen víric, que habitualment afecta infants o adolescents, caracteritzada per una inflamació de les glàndules salivals i, en alguns casos, d’altres òrgans, com el pàncrees i els testicles Causes L’ agent etiològic de la parotiditis és el virus de la parotiditis , un virus ARN que pertany a la família dels Paramyxoviridae , de forma esfèrica i una grandària d’uns 200 nm de diàmetre L’ hàbitat natural del virus de la parotiditis és l’organisme de les persones infectades La font de la infecció és…

Definició El xarampió és una malaltia infecciosa molt freqüent d’origen víric, molt contagiosa, que en general es presenta durant la infantesa i es manifesta bàsicament amb erupcions en la mucosa bucal i la pell, febre, refredat nasal, conjuntivitis i tos En la majoria dels casos el procés infecciós remet de manera espontània al cap de set o deu dies que s’han iniciat les manifestacions Freqüència, edat i zones geogràfiques El xarampió és, de fet, un trastorn molt comú en totes les regions del planeta i afecta especialment els infants de fins a nou anys d’edat Als països en què la vaccinació…

Definició La dermatitis de contacte és una reacció inflamatòria que es produeix en la pell a causa del contacte amb unes substàncies determinades La inflamació ocasiona un envermelliment de la zona afectada, sobre la qual es formen vesícules i crostes, i alhora es presenta una pruïja intensa La malaltia és també anomenada èczema de con tacte Hi ha molts especialistes que consideren que ambdós termes, dermatitis i èczema, són sinònims Tanmateix, aquests últims temps hom dóna preferència al de dermatitis, perquè amb el mot èczema es fa referència també a d’altres malalties cutànies en què es…

Definició És anomenat insuficiència hepàtica el defecte greu de les diverses funcions del fetge, provocat per una alteració extensa dels teixits hepàtics de causes molt variades Aquest trastorn, que es pot manifestar de manera progressiva o bé sobtadament, pot ésser provocat per l’acció tòxica de diverses substàncies, per determinades alteracions orgàniques o per malalties hepàtiques que, directament o indirectament, lesionen les cèllules del fetge així pot passar, per exemple, en casos d’hepatitis vírica, alcoholisme, intoxicacions, efectes nocius de determinats fàrmacs o manca d’irrigació…