Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
elodea
Botànica
Petit gènere de plantes aquàtiques, de la família de les hidrocaritàcies.
Una de les seves espècies, E canadensis, de fulles petites, obtuses i verticillades, i de flors petites i blanques, és oriünda de l’Amèrica del Nord i és plantada en aquaris i en estanys de jardins
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és ara l'…
Les plumbaginàcies
Plumbaginàcies 1 Gasó Armeria alliacea a aspecte d’una inflorescència ben oberta x 1,5 b detall d’una de les flors amb la seva bràctea x 3 2 Limonium catalaunicum a roseta basal de fulles amb la nervació ben evident x 0,5 b aspecte d’una part de la inflorescència x 0,5 c detall d’una flor amb les seves bràctees amplament escarioses al marge x 5 3 Limonium girardianum a aspecte parcial de la inflorescència amb les flors densament disposades x 0,5 b grup de dues flors envoltades de bràctees x 4 c detall d’una sola flor, sense corolla x 5 Eugeni Sierra Són herbes o arbusts propis d’indrets…
Les clavariàcies
Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…
Les politricals
Molses de l’ordre de les politricals 1 Polytrichum commune a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b càpsula x 7 c fillidi x 7 d/e seccions transversal i lateral de lamelles x 350 2 P juniperinum a fillidi x 20 b secció transversal de lamelles x 350 3 Atrichum undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 2 b fillidi x 20 4 Pogonatum aloides a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b fillidi x 20 5 P urnigerum a fillidi x 15 Miquel Alcaraz Les politricals constitueixen un ordre força homogeni i bastant diferent de les altres molses, que comprèn…
Els fongs ameboides: el tipus d’organització mixomicet
Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…
cantarel·làcies
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs que poden arribar a semblar làmines obtuses i bifurcades, sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.
Viuen principalment a terra
Les dicranals
Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…
vesc

Vesc
© Xevi Varela
Botànica
Subarbust dioic hemiparàsit, de la família de les lorantàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, oblongues, obtuses i de color verd groguenc, de flors groguenques, disposades en glomèruls cimosos axil·lars, i de fruits en baia arrodonida i blanquinosa.
Viu a les branques dels arbres, i té races especials pròpies dels pins, dels avets o dels arbres de fulla plana
sangonera del cavall
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de coloració variable, de 8 a 10 cm de longitud i de dents més obtuses que les de la sangonera comuna; s’adhereix a la mucosa bucal dels grans mamífers (cavalls, bòvids, etc) mentre beuen.