Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Sant Miquel del castell palau de la Bisbal d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista del pis superior de l’edifici, amb l’església i la porta d’entrada, oberta al mur sud-oest F Baltà És la capella del castell palau i es troba emplaçada dintre el conjunt d’edificacions de la fortalesa La situació, doncs, i el camí són els mateixos Església A l’angle de llevant del nivell superior, damunt el pis principal i al mateix nivell de la terrassa del castell palau de la Bisbal hi ha una capella, que sembla que era dedicada a sant Miquel Exteriorment, la planta de la capella és rectangular Dues de les seves façanes donen al carrer i les dues restants a la terrassa…
Santa Maria de Vidabona (Ogassa)
Art romànic
Situació Interior de la nau amb l’absis al fons M Anglada El santuari de Santa Maria de Vidabona es troba al costat sud-oriental de Saltor, al peu del turó de Vidabona, pròxim a la serra de Sant Amanç i al costat de llevant de Sant Julià de Saltor, a una altitud de 1 270 m Mapa 256M781 Situació 31TDG354781 Els dos camins més curts per a anar-hi a peu surten de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses en direcció a tramuntana, a mà esquerra Un d’ells surt de can Barricona, al punt quilomètric 3,500 l’altre hi va des de l’hostal de can Rama, al km 5 Tots dos són de forta pujada i cal…
Santa Maria de les Llosses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant F Tur L’església de Santa Maria de les Llosses, parroquial d’un grup disseminat, es troba enmig de la vall de les Llosses, en un petit serrat a mà dreta de la carretera de Ripoll a Berga, que travessa el terme, i pròxima a la riera del mateix nom Queda a uns 60 m de la carretera, des de la qual s’accedeix passats 20 m del punt quilomètric 11, a mà esquerra, vers tramuntana, on hi ha un camí que hi mena amb uns 150 m Mapa 293M781 Situació 31TDG261672 MAB Història L’església parroquial de Santa Maria de les Llosses, que adoptà el nom…
Sant Iscle de les Feixes (Cerdanyola del Vallès)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera des de l’angle nord-est J M Masagué Al vessant de tramuntana de la serra de Collserola, dintre del parc natural i a la dreta de la riera de Sant Cugat, hi ha l’església de Sant Iscle de les Feixes, que dóna nom al torrent i a la vall on és emplaçada Pertany a la parròquia de Cerdanyola És encerclada per una tanca, dins de la gran propietat de can Catà A tocar de l’església hi havia l’antiga masia de Sant Iscle, que també fou rectoria i que actualment és una residència de monges Mapa 36-16420 Situació 31TDF292913 Per arribar-hi cal seguir, des de la…
Sant Julià de Vallfogona de Ripollès
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, molt transformada J Vigué L’església parroquial de Sant Julià de Vallfogona es troba situada a l’extrem de llevant de la població, sota la carretera moderna de Ripoll a Olot, C-150, pel coll de Cloubet, que és per on cal accedir-hi Mapa 256M781 Situació 31TDG426720 MAB Història Pergamí original de l’acta de consagració Arxiu Mas El lloc de Vallfogona és documentat des de l’any 900 en múltiples documents de vendes i donacions de terres i alous situats a la vall de Vallfogona a favor del monestir de Sant Joan de les Abadeses En ells, Vallfogona apareix…
L’escultura decorativa a la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
El segle XIV és per a la Seu Vella la centúria més brillant des del punt de vista artístic Si al llarg del segle XIII es bastí la gran arquitectura del temple i s’inicià el cos claustral, durant el tres-cents es continuà el procés constructiu d’aquest àmbit, es modificà la planta romànica del temple amb l’erecció de capelles privades concebudes per a ús funerari i s’endegaren els grans projectes artístics de la façana de ponent i la torre campanar Crist entronitzat beneint, clau de volta del tram absidal de la capella de Jesús de la Seu Vella, construïda pel bisbe Arnau Sescomes el 1334 L’…
Sant Andreu de Cal Pallot (Puig-reig)
Art romànic
Situació L’església, que s’aixeca vora la masia de Cal Pallot, és situada en un paratge boscos drenat per a riera de Merlès, a la banda nord-oriental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 09,8 — y 47,5 31 TDG 098475 Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oest, amb el mur frontal de ponent rematat per un campanar d’espadanya de dues obertures, avui mig esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’exterior des del costat de tramuntana, en el qual curiosament fou oberta la porta d’…
Sant Llorenç Dosmunts (Rupit i Pruit)
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sudoccidental M Anglada La petita església de Sant Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet, envoltada pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de petit edifici rural És situada a la part de ponent del Collsacabra, al començament de la vall de Pruit, passat el coll de Can Bac de Collsacabra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 53,3 —y 54,1 31 tdg 533541 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Al…
Sant Martí del Brull
Situació Una foto aèria de l’església de Sant Martí del Brull des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme J Pagans-TAVISA Al punt quilomètric 32,2 de la carretera de Palautordera a Seva per Coll Formic es troba, al peu de la carretera, l’església parroquial, vora el castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 MAB Història L’església de Sant Martí del Brull es trobava inicialment en el terme de Seva, fins que aparegué el terme del castell del mateix nom Des de molt aviat tingué funcions…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…