Resultats de la cerca

La forma aïllacionisme és considerada pejorativa

Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català

L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel' , d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la peça poc afí…

Els gautxos aparegueren en temps de la colonització espanyola Bons genets, feien vida nòmada i es llogaven com a peons de ramaders Llur vida, desordenada i de poca qualificació social, feu el mot gautxo sinònim de rodamon En esclatar el moviment emancipador, els gautxos s’ajuntaren als exèrcits que lluitaven per la independència, i la imatge pejorativa que hom en tenia fou substituïda per una altra de més positiva Aconseguida la independència, els gautxos s’installaren a les propietats i es convertiren en ramaders sedentaris, hàbils en totes les arts de la ramaderia i amb un…

El concepte de barbàrie o el seu afí poble bàrbar fou introduït per Lewis HMorgan en el seu famós estudi Ancient Society 1877 Segons ell, l’estat de barbàrie era una fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat en la barbàrie l’home domina ja unes tècniques elementals fer foc, domesticar animals, construir edificis rudimentaris, etc Aquest esquema, desenvolupat per Engels, sobretot a Ursprung der Familie, des Privateigentums und des Staates ‘L’origen de la família, de la propietat privada i de l’estat’, 1884, i millorat, encara ha trobat seguidors a…

El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada…

Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria  els termes trastorn de conversió o de dissociació No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització  com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les allucinacions, entre les sensorials Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió El terme prové del grec ὑστέρα ‘úter’ i reflecteix l’antiga…

El mot sol tenir una connotació pejorativa, a causa del tractament històric que hom n'ha fet des del punt de vista ètic i penal Creat pels primers moralistes cristians, el mot fou derivat del comportament dels habitants de Sodoma, que, segons el Gènesi , volgueren conèixer els visitants de Lot la Bíblia en aquest cas no condemna tant llur pràctica sexual com la conculcació del dret de l’hospitalitat d’altra banda, el Levític també condemna aquesta pràctica, i sant Pau en parla com d’una infàmia, conseqüència del pecat radical d’idolatria dels pagans Anomenada “pecat abominable” o “crim nefand…

El terme bureaucratie fou emprat per primera vegada cap a la meitat del s XVIII per l’economista Vincent de Gournay, i esdevingué corrent al s XIX per a indicar el govern exercit pels funcionaris, i no pels polítics Gaetano Mosca mostrà 1895 com la burocràcia és part fonamental de l’estructura dels grans imperis i estats, talment que hom pot classificar tot sistema polític —des del punt de vista de la seva organització— bé com a burocràtic , bé com a feudal Robert Michels estengué aquest concepte a l’organització interna dels partits polítics 1911 El tipus ideal de burocràcia fou…