Resultats de la cerca

Característiques del grup Organització cellular dels criptòfits, en concret d’una espècie del gènere Cryptomonas a flagels b vacúol contràctil c invaginació faríngica d citofaringe e plast f pirenoide g grànuls de midó h nucli i grànuls lipídies j corpuscle basal k membrana Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Els criptòfits són algues, en general unicellulars, lliures, nedadores, que viuen a les aigües continentals i a les marines costaneres Molt poques espècies tenen cèllules sense flagels, agrupades en formes coccoides o palmelloides Llur color sol ser…

Els principals tipus de plastidis són l'amiloplast, el cloroplast, el cromoplast i el leucoplast

Els pigments grocs o vermells generalment carotenoides de les plantes són en els cromoplasts Aquests deriven de cloroplasts o d’amiloplasts, o bé de plastidis d’estructura més simple proplasts a mig desenvolupar, que acumulen gotetes de lípids i de carotenoides entre les lamelles, les quals es deformen i entren sovint en regressió

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…

N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures

Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…

En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…

D'esquerra a dreta i de dalt a baix organització cellular de les rafidofícies a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula crisofícies a flagels b plast c vacúol contràctil d nucli e cos mucífer f grànul de crisolaminarina g teca bacillariofícies Navicula i Melosira a nucli b nuclèol c cromatòfor o plast d pirenoide e gota de greix f rafe g membrana nuclear h reticle endoplasmàtic i dictiosomes j ribosomes citoplasmàtics k mitocondri amb ribosomes mitocondrials l vacúol m membrana cellular n epivalva o hipovalva…

Del gran i polifacètic artista xinès Wang Wei 699-759 es diu que els seus poemes eren quadres i les seves pintures poemes En una poesia impregnada de sentiment místic envers la natura, deixà escrit a propòsit de l'esclat primaveral de les boscanes florides “El pescador navegà riu amunt, s'enamorà de la primavera als turons Els presseguers que en flor vorejaven els ribatges es perdien en la distància Assegut, mirà els arbres de carmí No sabia quant havia navegat S'acostà a les aigües verdejants, tot sol al bell mig del paradís“ Si res caracteritza les boscanes als ulls de qualsevol observador…