Resultats de la cerca

Hom també realitza tractaments postcollita per a evitar el podriment de fruits en els magatzems i durant el transport Hom utilitza una gran varietat de productes, com ara ceres, detergents, substàncies químiques fungicides i bacteriostàtiques i, en alguns casos, fitoreguladors

Són, generalment, taques de color castany negrós al llarg de pecíols i de nervis que s’escampen fins a provocar la caiguda de la fulla i el podriment de les arrels o els tubercles En són afectats sobretot les patateres, els cítrics, les cols i els clavells

El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un…

La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de color bru…

L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…

Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier…

Les estereàcies formen una família de basidiomicets lignícoles, que sovint tenen una consistència coriàcia i moltes vegades tenen la superfície dorsal dels cossos fructífers hirsuta L’espècie de la fotografia, Stereum hirsutum , és un dels bolets de soca més freqüents sobre fusta morta d’alzina i d’altres planifolis, on origina un podriment blanc Quan creix sobre un substrat vertical, els barrets se’n separen efuso-reflexos Noteu també que l’himeni és llis Manuel Tabarés / SCM Aquesta família de fongs lignícoles, propera de l’anterior, és de difícil delimitació Les seves espècies…

Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes  Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…

Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font d’ingressos…