Resultats de la cerca

En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi,  nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…

A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…

Solen produir estatòspores

Les neuràlgies són conseqüència de fenòmens d’excitació i irritació dolorosa dels nervis sensitius, produïdes generalment per irritacions mecàniques o inflamatòries sense que es presenti sempre lesió anatòmica

La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…

Definició La cefalea és una sensació dolorosa localitzada en qualsevol zona del crani entre les òrbites oculars i el clatell També és anomenada cefalàlgia , i popularment se’n diu mal de cap La cefalea no és una malaltia sinó un símptoma, és a dir, un trastorn subjectiu que es presenta en el curs d’alguna malaltia, juntament amb altres manifestacions molt variables segons el cas En general, la cefalea és solament un símptoma més dels que apareixen en una gran varietat de malalties, tant del sistema nerviós com d’altres òrgans Les característiques de la cefalea com a símptoma depenen de la…

Definició Les afeccions de la vàlvula aòrtica o valvulopaties aòr tiques constitueixen un grup d’alteracions degudes a l’existència de diversos tipus de lesions —les més freqüents són engruiximení, retracció, deformitat i fibrosi— en la vàlvula aòrtica, és a dir, la vàlvula a través de la qual es comunica el ventricle esquerre amb l’artèria aorta Segons el cas, les lesions valvulars poden causar diverses alteracions en el funcionament de la vàlvula, de manera que se’n dificulta l’obertura adequada que ha de permetre el pas de la sang des del ventricle esquerre cap a l’aorta durant la sístole…

Definició El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que produeix una alteració de les estructures sensorials i es manifesta amb una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Freqüència i edat El glaucoma és una afecció força freqüent, sobretot després de quaranta anys És considerada una de les causes principals de ceguesa en els adults Hom calcula que la freqüència del glaucoma, a partir de quaranta anys, se situa entre el 2% i el 4% de la població La pressió intraocular i l’humor aquós La forma esfèrica de l’ull és deguda al…

Definició L’ otitis és la inflamació de l’orella, generalment d’origen infecciós, que se sol manifestar amb dolor, supuració i sordesa segons el tipus de presentació Tipus Hom diferencia diversos tipus d’otitis amb característiques especials segons la part de l’orella que n’és afectada, la natura del trastorn i l’evolució que segueix Segons la regió de l’orella on es manifesta, és anomenada otitis externa quan la inflamació es localitza en el conducte auditiu extern, i otitis mitjana quan afecta les diverses estructures de l’orella mitjana La inflamació de l’orella interna, anomenada…