Resultats de la cerca

El cap conté un parell d’antenes llargues, amb 12 artells o més, un parell de mandíbules i dos parells de maxilles presenta també un nombre variable d’ocels, que poden ésser fusionats o bé absents en certes espècies, i dos òrgans sensitius l’òrgan de Tömösvary i l’òrgan frontal El tronc conté gonopodis a l’extrem posterior, espiracles dorsals en l’escutígera o laterals en el centcames, que condueixen a tubs traqueals ramificats, un parell d’urpes prènsils, acabades en una ungla verinosa, i 15 o més potes marxadores Tenen sexes separats i fecundació interna el desenvolupament és anamòrfic en…

Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…

Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals El…

El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…

Tenen el cos aixafat amb 25-27 segments i 21-23 parells de potes Cosmopolites, abunden als tròpics

Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el…