Resultats de la cerca

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…

Fill d’un patró de cabotatge, mort el 1812, i de Maria Grinyó Deixà el seminari per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre, que s’aplegaven a Morella al voltant del baró d’Herbers Derrotat i afusellat aquest 1833, Cabrera es destacà per la seva gosadia i els dots de comandament viatge a Navarra a través de territori governamental, gener-febrer del 1835 Afusellat Manuel Carnicer abril del 1835, Cabrera el substituí al capdavant de les forces carlines d’Aragó i del País Valencià Maestrat, Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó i donà un gran impuls a la guerra sobretot…

Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…

El 22 de juliol de l’any 1695, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Rafael de Pinyana i Galvany Tortosa segle XVII – Tortosa segle XVIII, canonge de Tortosa diputat militar Josep de Bru, ciutadà honrat de Barcelona diputat reial Antoni Grató Perpinyà i Masferrer Masdeu, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jeroni Valls, ardiaca i canonge de Lleida oïdor militar Francesc de Junyent i de Vergós, donzell de Barcelona oïdor reial Jacint Blanc, ciutadà de Barcelona El 22 de desembre de 1696, l’oïdor Francesc de Junyent fou desinsaculat per oposar-…

El 22 de juliol de l’any 1692, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Planella i de Cruïlles Segle XVII – Besalú 1713, abat de Sant Pere de Besalú diputat militar Josep de Terrè i de Granollacs, cavaller de Barcelona diputat reial Esteve Serra i Vileta, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Narcís Burgués, canonge de Girona oïdor militar Pau d’Aquiles, donzell de Barcelona oïdor reial Narcís Bofill, ciutadà de Girona Antoni de Planella i de Cruïlles fou abat de Sant Pere de Besalú des del 1688 fins a la seva mort, el 1713 Era…

Les lluites fratricides al si de la família comtal de Barcelona i les revoltes aristocràtiques dels anys 1040 i 1080 havien fet trontollar profundament les estructures polítiques i l’ordre social heretats del regne visigot i de l’imperi carolingi Pertocava al comte retrobar el seu poder, perdut en la tempesta d’aquelles lluites internes Durant el seu llarg regnat personal, Ramon Berenguer III 1097-1131 i els fidels del seu cercle recuperaren una part dels drets usurpats pels senyors dels castells Al llarg del segle XII, el reforçament del poder comtal va prosseguir en detriment de l’antiga…

LA Thiers aclamat pels diputats a la sessió del 16-6-1877, B Ulmann, sd MNCVT / Giraudon En iniciar-se la segona meitat del segle XIX, els territoris de l’àrea lingüística catalana romanien, majoritàriament, sota jurisdicció de dos estats, l’espanyol i el francès, els sistemes polítics dels quals no responien al model de democràcia liberal En efecte, el Segon Imperi francès proclamat per Napoleó III el 1851 no era, malgrat el manteniment del sufragi universal masculí, un règim liberal-democràtic, sinó una monarquia no representativa amb temptacions plebiscitàries Les institucions…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…