Resultats de la cerca

Installat primer al palau dels Desbrulls, posteriorment fou traslladat al dels comtes d’Aiamans, la seu actual Propietat de l’ajuntament de Palma, aquest el cedí a l’estat el 1973, i finalment el 1983 fou transferit al govern Balear A la seu central hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i art modern i contemporani El 1987 fou oberta la sala del s XVI i hom preveu l’obertura de la sala mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII El 1995, s’obrí al públic una collecció modernista En vies d’installació hi ha la secció d’arqueologia prehistòrica i…

Fou professora adjunta 1949-67 i agregada 1967-71 de fanerogàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i la primera titular de la càtedra de botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971-83, on inicià el 1971 l’Herbari de Briòfits de la Universitat Autònoma de Barcelona, que reunia les recolleccions personals que havia fet des del 1942 uns 50000 especimens Especialitzada en briòfits, la seva aportació fou decisiva per a la formació d’una escola briològica catalana amb projecció internacional Fou autora de més de dos-cents treballs en aquest camp, entre els quals…

La seu central és situada a l’edifici de ca la Gran Cristiana, de Palma, on, des del 1976 hi ha installades les seccions d’art gòtic, arqueologia d’època islàmica i mudèjar i de les arts industrials dels s XIII al XVIII També disposa d’una interessant collecció modernista situada a les sales d’art dels s XIX i XX, que foren remodelades el 1995 El 2000 s’obriren al públic les sales de prehistòria de Mallorca, i el 2001 s’inicià la installació de la secció d’arqueologia protohistòrica, clàssica i de l’antiguitat tardana A Muro, des del 1965, hi ha la secció d’etnologia i oficis artesans Així…

Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A l’oest d’Algendar es troba…

De la seva església parroquial la Transfiguració, destruïda el 1936, depenia la d’Algars Hi ha les restes d’un antic castell El 1841 fou agregat a Batea

Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti 2,7-3 mm de llargada Juli Pujade-Villar Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids Cynipidae que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica, tot seguint la distribució de les plantes hoste les fagàcies perennifòlies alzina, alzina surera i garric Algunes espècies del…

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…

Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…

Els estudis algològics es poden dividir en tres línies de recerca fonamentals, dedicades respectivament a les algues continentals d’aigua dolça i d’aigua més o menys salada, a les algues bentòniques marines i al fitoplàncton marí Aquestes línies configuren, de fet, tres especialitats que han anat tradicionalment separades a causa de la diferent ecologia i adaptacions dels organismes objecte d’estudi, i de les diferents tècniques emprades També al nostre país, els especialistes i els grups de treball que s’han ocupat de cada línia no han estat, en general, els mateixos, si bé hi ha hagut punts…