Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
alfals

Alfals
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, alta, de fulles trifoliolades i àpexs foliolars dentats; inflorescències blavoses i fruits en llegum enrotllats helicoïdalment.
Molt conreada com a planta farratgera Prospera en tot tipus de clima en resistir les gelades, i dóna 4 dallades en climes freds en els meridionals, en incrementar-se el cicle vegetatiu, hom pot obtenir de 6 a 7 dallades Es fa en secans de més de 600 mm de pluja anual, i en regadius Prefereix els sòls alcalins és planta àvida de fòsfor i potassi, i agraeix les aportacions de nitrogen després de cada dallada La sembra és feta a la primavera o a la tardor en terreny ben preparat, a raó de 18-20 kg de llavor per ha Planta millorant, aporta al sòl nitrogen i matèria orgànica És recollectada amb un…
Sant Julià de Solanell (Montferrer i Castellbò)
El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu , per la quantitat de tres argenços Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “ in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani ” La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració…
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
Sant Andreu Vell d’Arcavell (Anserall)
Situació Conca exterior de l’absis, única part subsistent d’aquesta capella ECSA - M Anglada Les restes de l’antiga parròquia de Sant Andreu són en un despoblat a 1 km del poble d’Arcavell, en direcció a migjorn Mapa 35-10216 Situació 31TCG754987 Per anar-hi cal cercar un trencall que surt de la Farga de les Moles, al quilòmetre 9 de la carretera C-145 de la Seu a Andorra, pel cantó de llevant Al cap de 4 km s’arriba al poble d’Arcavell, des d’on cal continuar 1 km més fins a trobar les restes de l’església, que són a uns 80 m de la Casa Babullà i a tocar de l’antiga casa dels Carabiners MAB…
Sant Jaume d’Entença (Benavarri)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la façana primitiva del qual està en part recoberta per un mur poligonal ECSA - JAAdell L’església de Sant Jaume centra la caseria d’Entença, situada a l’esquerra del riu de Queixigar, poc abans de la seva confluència amb el Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG978605 L’accés a Entença es realitza per la carretera local de Calladrons que s’agafa a la N-230, a mà dreta, poc abans d’arribar a Benavarri S’ha de seguir aquesta carretera fins a Siscar poc després creua el riu per un pont construït fa ben poc temps i arriba finalment a la caseria d’Entença JAA-JBP…
Sant Bartomeu de Bajande (Estavar)
Art romànic
Situació Església en posició dominant sobre el petit nucli del mateix nom, que té a la façana de ponent un campanar d’espadanya tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Bartomeu és situada a la part alta del llogaret de Bajande, que és a prop del torrent que baixa de la Balladosa, 1 km a llevant del poble d’Estavar i a 3 km de Sallagosa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 9” N - Long 2° 2’ 2” E Per a arribar-hi cal anar fins a la part superior del poble de Bajande, des d’on surt un carrer que porta fins a l’església El recorregut és aproximadament d’uns 150 m LICS-JCR-ERR Història L’església de…
Sant Julià de Tartera (Das)
Art romànic
Situació Evocadora esglesiola que consta de dues naus desi guals amb els seus respectius absis ECSA - Rambol L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al llogaret de Tartera, a ponent de Das, a l’esquerra del torrent de la Valira Mapa 36-10 217 Situació 31TDG055916 És a 3 km d’Alp Per a anar-hi cal agafar la carretera local de Bellver a Alp i anar fins a la urbanització Prats de Cerdanya Al final de l’avinguda Sud, s’enllaça amb la carretera que, després d’1 km, deixa a Tartera RMAE Història Aquesta parròquia és esmentada amb la forma actual, Tartera, en l’acta de consagració de…
Sant Fruitós d’Iravals (la Tor de Querol)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural que manté íntegre el seu edifici del segle XII ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Fruitós és al centre del petit poble d’Iravals, situat a l’entrada de la vall de Querol, a la riba dreta del riu d’Aravó o de Querol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 40” N - Long 1° 53’ 39” E Des de la localitat de la Tor de Querol surt un camí que segueix la línia del ferrocarril, i després de travessar-la, a 1 km aproximadament, al costat del camí, es troba l’església de Sant Fruitós d’Iravals LICS-JCR-ERR Història La parròquia d’ Isavals és mencionada en l’acta de…
Camps de sal
Salines, a Lanzarote Jorg Hackemann | Dreamstime La sal no es planta, però sí que es cull Se’n fa la collita al final de l’estiu, es recollecta de camps dilatats i planíssims estesos vora mar Sal madurada durant mesos i mesos, fruit simbòlic d’aigües evaporades, precipitació fecunda de salabrors dissoltes Collita de la sal la més valuosa ofrena que la mar ha fet als humans, do impagable de la química marina La concentració normal de clorur sòdic, és a dir de sal comuna, a l’aigua de la mar sol ser de prop de 25-35 g per litre, o sigui del 25-35‰ Quan la concentració arriba als 235-240 g per…
L’escalfament de les aigües de la Mediterrània, un factor de canvi demogràfic en la fauna marina
Larva d’alatxa recollectada a la costa catalana Elisabetta Broglio La temperatura de l’aigua té un paper determinant en nombrosos processos biològics i fisiològics dels peixos, com ara la reproducció, el desenvolupament, el creixement i les taxes d’alimentació, per això són particularment sensibles a les seves variacions Així, doncs, l’estructura tèrmica d’una massa d’aigua determina l’extensió de l’hàbitat adequat per a una espècie D’aquí es pot inferir que, a gran escala, l’efecte més immediat de l’escalfament global en la ictiofauna siguin variacions en els límits geogràfics de la…