Resultats de la cerca

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari…

Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la…

Les notícies A partir dels documents que F Martorell 1909 trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca” Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos El document diu així “que s’ha de pagar a Pere Moragues, argenter de Barcelona, en raó i preu d’una custòdia de plata…

La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la…

Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de…

Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…

El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del…

Urna reliquiari de sant Càndid, procedent de Sant Cugat del Vallès | Museu Nacional d'Art de Catalunya

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el…