Resultats de la cerca

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

Aquest castell és una incògnita, ja que no sabem res del seu senyoriu Segurament que la venda que el 943 feu un tal Ansulf i la seva mare Druda a Cesari, el futur abat de Santa Cecília, de béns en el castell de Marró, a més de la casa de Santa Cecília, deuria comprendre el castell, on sempre se situa el monestir de Santa Cecília, fins i tot actualment hi ha problemes per ubicar-lo en un indret concret Amb tot, sabem que el 1364 els homes de Sant Esteve de Marganell es refugiaven al castell de Marró

El nom del terme és format, igual com d’altres termes del Bages, pel nom del propietari del castell, que era un personatge anomenat Bellit o Bellido , i el segle XIII fou llatinitzat amb la forma Castropulcro Les primeres notícies són del 924 Castelobello , 979 Castro Bellit i 981 Castel Belido El 1023 la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, entre d’altres, el castell de Castellbell Sobre els feudataris o senyors no sabem res fins al 1285, quan els senyors eminents són els Montcada que el tenien infeudat als Rocafort, i Guillem de Castellbell…

Aquest castell, que fou del domini dels comtes de Barcelona-Osona i que tingué com a castlans els mateixos que el castell de Clarà, tenia al seu càrrec la defensa d’un terme no gaire gran i molt muntanyós, però era totalment independent del de Moià, al qual municipi és unit actualment El terme antic de Rodors havia de comprendre el sector nord-occidental del terme actual de Moià fins als límits amb el de l’Estany El castell apareix documentat molt aviat, car les seves notícies es remunten al 929 i es repeteixen el 931 i el 932 Sobre el seu domini sabem que el 1105 era en mans de…

Hom desconeix si llur nombre total és finit, però si sabem que la sèrie , on p recorre els nombres primers bessons, és convergent teorema de Brun

Sabem de l’existència d’aquest castell en època alt-medieval, bé que no n’ha estat possible de trobar dades històriques que hi facin una clara referència

Situació Es troben a uns dos quilòmetres del nucli urbà de Cardona en direcció sud-oest Malauradament no en podem en aquesta ocasió exposar l’itinerari puix que ens és del tot desconegut Ben segur que una bona part de les cistes ja deuen ser destruïdes i ningú no ens n’ha sabut donar raó Necròpoli Les tombes de la Vinya del Giralt formen part d’una troballa esdevinguda ja fa molts anys L’any 1917, Joan Serra i Vilaró excavà un sepulcre, bessó per cert, de cronologia neolítica i aleshores s’adonà que a una vintena de metres de distància hi havia diverses tombes de lloses cistes Ell les descriu…

Només sabem que aquest oratori era situat a la parròquia de Sant Benet de Bages al sector oriental del terme de Sant Fruitós i que apareix esmentat el 1290

El terme del castell de Rajadell apareix citat el 950 castro Agello En canvi, dels senyors del castell no en sabem gran cosa, només que el 1025 apareix un Miró de Rajadell que no sabem si és el senyor eminent o bé un feudatari o un castlà No és fins al 1113 que figuren com a senyors del castell de Rajadell Pere i Ramon Folc, que eren membres de la família Cardona, amb la qual la família Rajadell tingué moltes vinculacions durant els segles següents En aquest mateix temps, al principi del segle XII, apareixen diversos personatges amb vinculacions feudals en el…

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc dels Comdals No passà de capella rural Primerament depengué dels comtes de Barcelona, després passà a dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat i finalment del paborde de Manresa El nom dels Comdals s’ha perdut actualment en aquest indret que té el nom del mas Suanya, que és una contracció de Susanna L’església s’aixecava dins una propietat comtal que és documentada amb diversos noms el vinyer Pallarès ei 1017, el Palou el 1039 el nom definitiu el trobem el 1294, quan l’església és citada com a Santa Susanna dels Comdals L…