Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
identitat
Matemàtiques
Equació que és satisfeta per a qualsevol dels valors de les variables.
Hom la representa amb el símbol ≡
cofoisme
Actitud satisfeta i envanida envers una situació pròpia determinada (en oposició a rebentisme
).
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El…
panxacontent | panxacontenta
Dit d’una persona satisfeta, que no s’amoïna per res, que cerca la vida fàcil, etc.
llei
Matemàtiques
Regla, fórmula o relació que és satisfeta pels valors d’una variable, els termes d’una sèrie, etc.
Domènec Mascó
Historiografia catalana
Jurista i humanista.
Vida i obra Advocat de la ciutat de València, hi fou jurat el 1378 i el 1386 El 1387 fou nomenat vicecanceller pel rei Joan I i, posteriorment, fou conseller de Martí l’Humà En qualitat de vicecanceller assistí a les Corts de Montsó 1389 i de València 1403 Desenvolupà, encara, altres càrrecs per designació reial Sembla que posseí una notable biblioteca Les seves aportacions en l’àmbit historiogràfic corresponen principalment a treballs erudits sobre aspectes de la legislació o sobre figures de l’administració del regne de València En aquest sentit, convé assenyalar els títols que indica JP…
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents, que neixen…
Johann Gottfried von Herder: el conjunt és el tot
Herder comença les seves “ Ideen ” tractant de l’ordre còsmic en el qual s’insereix la història humana En la illusió de la llibertat, les nacions realitzen un projecte que els humans ignoren La intelligència de Déu “pensa i actua” en ells, que per separat no són res però junts són ‘el tot’ Els mons poden desaparèixer, però les lleis de la natura són eternes Els partidaris d’un ecologisme biocèntric es podrien reconèixer en aquest pensament si no fos que Herder, home religiós, afirma la certesa d’un acompliment de la natura i dels humans en un ordre superior i transcendent, llunyà precedent,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina