Resultats de la cerca

La seva vida, com la del seu germà Pietro, és gairebé desconeguda Treballaren plegats a Florència, Assís i Siena És autor de les taules de la Madonna di Vicolabate 1319 Museo Episcopale di Cestello, Florència, Presentació al temple 1342 Galleria degli Uffizi, Florència i Anunciació 1344 Pinacoteca Nazionale, Siena Conreà també la pintura al fresc a les Escenes del martiri dels franciscans i de Sant Lluís de Tolosa 1324-27 basílica de San Francesco, Siena i Majestat 1333-35 església de Sant’ Agostino, Siena La seva obra cabdal fou les Allegories del bon i del mal govern 1338-40, a la Sala dels…

Treballà en la construcció de la catedral de Siena El 1310 fou designat mestre d’obres de la catedral d’Orvieto, la seva obra cabdal, que deixà inacabada

Paisatgista Conreà sobretot l’oli, amb una forma personal a base de veladures Estilísticament és de tendència abstractitzant, dins una nova figuració de formes cubistes La gamma de color és austera hi predominen els negres, els sienes i els blancs A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA

Centre comercial agrícola Municipi lliure durant els segles XIII i XIV, ha conservat gairebé intactes fins avui els trets que la configuraren en aquella època d’esplendor, tant per l’estructura urbana, cenyida amb muralles del selge XIII, d’on emergeixen 14 torres de les 72 que un temps havien fortificat la ciutat, com pels carrers, places, cases, esglésies, palaus cal destacar-ne el Palazzo Nuovo del Podestà, amb el Museo Civico, el Duomo i l’església de Sant’Agostino El seu art figuratiu fou un reflex del sienès fins que, al segle XV, la subjecció política i econòmica a…

Treballà en la decoració de la sala del consell, al palau públic de San Gimignano, on executà, principalment, una còpia de la Maestà de Simone Martini seguidor de l’estil d’aquest, pintà les figures de sants en els laterals de la seva cèlebre Anunciació de la Galleria degli Uffizi, a Florència

El desenvolupament de la ciutat s’ha beneficiat d’un emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura, bé que les dificultats de la navegació pel riu han determinat la creació de l’avantport artificial de Leixões, al NW Amb aquesta expansió ha absorbit els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede da Infesta i Aguas Santas i ha enllaçat també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts Centre d’una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils cotó, llana, seda, del cuir, de la…

Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…

Amb un estil de gran pompositat i barroquisme, que per als nostres ulls postmoderns és més propi d’èpoques passades, Josep Maria Sert va assolir durant la primera meitat del segle XX gran fama i èxit social Pintor muralista, dedicat principalment a la decoració dels salons més aristocràtics del seu temps, la seva obra no respon als cànons imposats per les avantguardes i, tanmateix, manté les seves arrels en els mateixos moviments artístics i culturals que a final del segle XIX li van obrir les portes L’obra de Sert, que té molt a veure amb la idea que de si mateix tenia l’artista i que, en…

Les sèries documentals dels arxius eclesiàstics conservades a Catalunya són posteriors a les dates d’execució dels primers conjunts de vitralls Així, les dades de la primera meitat del segle XIV són molt escasses i gairebé cap coincideix amb les restes d’obres Les notícies, molt puntuals, parlen de propostes de collocació de vitralls a l’església dels franciscans de Girona 1332, a la de Santa Coloma de Queralt 1348, o de les peces obrades per Bernat de Marata a Sant Cugat del Vallès 1333 Per al mateix edifici, Bernat Hospital i Alfonso Gonsalbo de Burgos contractaren la rosassa el 1343 En…