Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
Godfrey Ridout
Música
Compositor canadenc.
Estudià al Conservatori de Toronto, on tingué com a mestres Ettore Mazzoleni, Charles Peaker i Healey Willanon Des del 1940 fou professor de teoria i història d’aquest mateix centre Els anys quaranta escriví i dirigí música per al cinema i per a més de dues-centes radionovelles El 1948 començà a treballar a la Facultat de Música de la Universitat de Toronto La seva producció mostra un ampli ventall d’estils, amb influències que van des d’E Elgar i G Holst fins al dodecatonisme, i posseeix una orquestració brillant, ritmes sincopats i harmonies agosarades Qualificat d’antiquat per…
Billy Mayerl
Música
Pianista i compositor anglès.
L’any 1914, a l’edat de dotze anys, tocà el Concert de piano d’E Grieg L’any 1921 s’incorporà a la Savoy Havana Band, que li proporcionà fama com a solista de piano Tocà la Rhapsody in Blue de Gershwin en la primera interpretació que se’n feu a Londres Escriví moltes peces per a piano, entre les quals cal esmentar Marigold 1927 i Jasmine 1929, fent servir ritmes sincopats i amb seccions diferenciades per diversos canvis d’accentuació rítmica o de textura Compongué i dirigí música per a teatres de Londres Fou un intèrpret tan regular com popular a la ràdio, i a més dirigí la seva pròpia banda…
son
Música
Estil bàsic del folk cubà.
És una música per a cantar i ballar, de compàs binari Al segle XVIII, el son era obra dels grups musicals de l’oest de Cuba, formats per guitarra, baix, tres guitarra cubana de sis o nou cordes, maraques, claves i bongos, influïts per les percussions i els ritmes sincopats africans i les cançons espanyoles Era la música de les classes populars, i estigué prohibit per les seves lletres obscenes i antiesclavistes fins el 1920 Els primers que popularitzaren el son foren el grup Sexteto Habanero El son montuno és una evolució d’aquest estil, creada per Arsenio Rodríguez el 1940, que…
ministrel show
Música
Espectacle popular, de gran èxit als EUA durant el segle XIX, en què intèrprets blancs caracteritzats amb vestits i la cara pintada caricaturaven els negres mitjançant cançons, balls i parlaments.
Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ Es representaven dos estereotips l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro Entre ambdues seccions s’interposava l' olio , barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies operístiques i…
Ferde Grofé
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Passà la infantesa a Califòrnia, i del 1900 al 1902 visqué a Leipzig Tocà la viola amb l’Orquestra Simfònica de Los Angeles entre el 1909 i el 1919, activitat que compaginava, a San Francisco, amb feines en sales de cinema, teatres de vodevil i cabarets, i amb conjunts de ragtime El 1917, i fins l’any 1933, fou contractat per Paul Whiteman com a arranjador, la qual cosa el convertí en una de les figures capdavanteres del jazz simfònic de l’època per la seva capacitat de barrejar la complexitat de la música clàssica amb els ritmes sincopats de les orquestres negres Es feu cèlebre…
ragtime

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Gènere musical nord-americà, desenvolupat per músics afroamericans i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda,…
música popular de l’Amèrica francòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels francesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals territoris del Quebec (Canadà) i Louisiana (EUA), la Guaiana Francesa i diverses illes antillanes (Haití, Martinica i Guadeloupe).
El domini francès s’estengué a partir de la xarxa de comunicacions interiors, com ara el riu Sant Llorenç, els Grans Llacs i el riu Mississipí Això possibilità als colons fundar el Quebec 1608 i estendre la seva presència fins a la desembocadura del Mississipí, zona que van batejar amb el nom de Louisiana El patrimoni musical del Quebec consisteix majoritàriament en cants i danses originaris de la França central i septentrional introduïts durant les immigracions del segle XVII El recopilador Marius Barbeau assenyala que moltes característiques del repertori més antic, com poden ser la base…
Johannes Brahms

Johannes Brahms
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Les primeres coneixences musicals —violí, violoncel i trompa—, les rebé del seu pare Més tard estudià piano amb FW Cossel, i composició amb E Marxsen El 1857 obtingué el càrrec de pianista i director de cor a la cort de Detmold El 1863 sortí cap a Viena, on es frustraren les seves esperances d’obtenir una collocació estable i, després d’alguns fracassos com a director d’una societat d’amics de la música, s’establí com a intèrpret i compositor lliure Després d’algunes vacillacions, la societat vienesa el rebé sense reserves La seva consagració definitiva com a compositor tingué lloc l’any 1868…
Clementina Arderiu i Voltas

Clementina Arderiu i Voltas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema i poc temps després fou inclosa en l’ Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç 1913 i en l’ Antologia de poetes catalans moderns feta per Alexandre Plana el 1914 Dos anys més tard publicà el primer llibre Cançons i elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana Visità o hi residí Itàlia, França, Alemanya…
,