Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Le Petit Catalan
Periodisme
Diari rossellonès que aparegué el 1906 i algun número escadusser fins el 1914.
Subtitulat Journal de la démocratie roussillonnaise , n'era director Numa Roustan Malgrat el seu lema “Endavant les atxes”, no dedicà cap espai al català Hi collaboraren Frederic Escanyé, Joan Bourrat, Parès, Deslinières, entre altres
Meridià
Setmanari
Setmanari català de literatura, art i política, editat a Barcelona del 14 de gener de 1938 al 14 de gener de 1939.
Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic “Mirador” Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment
Nuestra Palabra
Periodisme
Periòdic comunista que aparegué a Palma (Mallorca) del gener del 1931 al juliol del 1936 —de primer sortí cada deu dies i després cada setmana—.
Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda
Tony Kushner
Teatre
Autor i director teatral nord-americà.
Estudià arts escèniques a la Universitat de Nova York Entre les seves obres destaquen A Bright Room called Day 1985, Hydriotaphia 1987, The Illusion 1988, versió de L’illusion comique , de Corneille, Widows 1991, adaptació de l’obra homònima d’Ariel Dorfman, i el díptic èpic Angels in America , subtitulat “A gay fantasia on national themes” i compost de dues parts Millenium Approaches 1991 i Perestroika 1992, obra que s’ha comparat a Faust o a Peer Gynt , i ha estat considerada com la més ambiciosa de l’última dècada dels noranta als EUA, una crua reflexió sobre les pors i els…
Netflix
Cinematografia
Companyia nord-americana per a la reproducció de pel·lícules i sèries per internet, part de les quals també produeix.
Fou fundada el 1997 com a empresa de lloguer de DVD per correu electrònic pels enginyers informàtics Reed Hastings i Marc Randolph, el qual l’abandonà el 2002 El 1999 introduí la subscripció mensual illimitada A la segona meitat de la dècada del 2000 dugué a terme una estratègia per a compatibilitzar la seva oferta amb fabricants de diversos dispositius electrònics d’entreteniment consoles de videojocs, televisors, tauletes, etc El 2007 introduí l’ streaming i el 2013 llançà la primera sèrie original, House of Cards , que obtingué un gran èxit, a la qual han seguit un gran nombre de…
L’Avenç
Capçalera del primer número de la revista L’Avenç (3 de juliol del 1881)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista fundada a Barcelona per Jaume Massó i Torrents.
Aparegué amb periodicitat quinzenal o mensual en dues èpoques del 1881 al 1884 i del 1889 al 1893 Fins el 1891 l’ortografia del nom de la revista fou L’Avens Els deu primers números foren velografiats del juliol al desembre del 1881 i la resta impresos Ja des del primer número hom destacà un esperit innovador i crític, una voluntat de reivindicació catalana i una preocupació per la unificació de la llengua, característiques que es mantingueren en les diferents etapes de la publicació En un primer període —sota el lema de Clavé “Amor-Virtut-Progrés"— es definí com a hereu del Diari Català de…
La Vanguardia
Setmanari
Setmanari, subtitulat periódico republicano-federalista, fundat per Josep Anselm Clavé a Barcelona.
Vifgent entre el 30 de setembre de 1868 i el 29 de gener de 1869, fou la primera publicació periòdica explícitament federal que aparegué a l’Estat espanyol Posteriorment fou substituït per El Estado Catalán , dirigit per Valentí Almirall
Los fills de la morta viva
Literatura catalana
Diccionari d’escriptors valencians publicat el 1883 per Carmel Navarro i Llombart (Constantí Llombart),
L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual respon…
Costa Brava (Family Album)
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 95 min., dirigida per Marta Balletbò i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MBalletbò i Coll Barcelona, amb Ana Simón Cerezo, María José Palacio i Anna Masó ARGUMENT MBalletbò i Coll GUIÓ MBalletbò-Coll, ASimón Cerezo FOTOGRAFIA Teo López García Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Ignacio Pérez de Olaguer, Joana González so MÚSICA Ika i Seña Ika Kotchnev i Scenia Kotchneva, El Ansia Emili Remolins, Xavier Martorell i Miquel Amor SO Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Desi del Valle Montserrat Ehrzman Rosas, MBalletbò i Coll Anna Giralt-Romaguera, Marta Martí Anna Jr, Montse Gausachs Marta LPuig, Sergi…
Tots els camins duen a Roma
Literatura catalana
Llibre de memòries d’Agustí Calvet, Gaziel, publicat el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la…