Resultats de la cerca

La moral catòlica n'ha fet un dels set pecats capitals pecat capital, consistent en l’amor desordenat de si mateix com a principi i fi del propi ésser

Segons l’ordre establert pel papa Gregori el Gran, els pecats capitals són supèrbia, avarícia, luxúria, gola, ira, enveja i peresa a ells hom contraposa les corresponents set virtuts capitals

Com a cap de l’esquadró reial, participà en les batalles del Grànic on salvà la vida d’Alexandre i d’Arbela dirigí una expedició contra els parts 331 i fou nomenat sàtrapa de Bactriana 328 Alexandre l’occí durant un banquet per causa dels retrets que li féu sobre la seva supèrbia

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un Cançoner…

Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte…

Castellà de Trani Fill del baró d’Aitona Pere III de Montcada i de Vilaragut Un dels darrers grans caps militars i polítics catalans que intervingueren en la política europea Lluità a Itàlia al servei de Carles VIII de França, de Cèsar Borja 1499-1503, amb qui estava emparentat, i del Gran Capità 1503-04 Alexandre VI el nomenà 1500 comanador de Santa Eufèmia de Calàbria i prior de Sant Joan de Messina Fou mestre justicier i virrei de Sicília 1509-16 almirall 1518, conquerí Gerba 1520 lluità contra França 1521-24 i fou capturat a Marsella Alliberat 1525, fou un dels signataris del tractat de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Selecciones Capitolo SHuguet Daniel Mangrané, Barcelona ARGUMENT Basat en els antics poemes i llegendes del Sant Greal i l’òpera homònima de Richard Wagner GUIÓ DMangrané, Francisco Naranjo, Àngel Zúñiga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José Caballero, Enric Bronchalo decorats MUNTATGE Antoni Cànovas MÚSICA RWagner INTERPRETACIÓ Gustavo Rojo Parsifal, Ludmila Tcherina la mare i Kundria, Fèlix de Pomés Klingsor, Jesús Varela el nan, Alfonso Estela Amfortas, Ángel Jordán Roderico, Carmen de Lirio la…

Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’…

Mossèn Llàtzer és un individu que ha acomplert al llarg de la seva vida un procés d’espiritualització i alliberament seguint un itinerari ascètic de penitència i de recerca de la pau interior Però quan es trasllada des de la ciutat a Montmany, un poble de muntanya, la seva serenitat comença a esqueixar-se, a causa del caràcter primitiu dels seus feligresos, davant dels quals no obté mai resposta Així, l’entorn agrest, habitat per una massa informe de veïns rudes, aspres, immobilistes, subjectes a la natura i dominats per l’instint i l’impuls de les passions, xoca amb el seu tarannà amarat de…