Resultats de la cerca

Filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i neta, per part de mare, de la reina Victòria de Gran Bretanya El 1894 es casà amb el futur Nicolau II de Rússia Exercí sempre una gran influència sobre el tsar Introduí a la cort una sèrie d’aventurers —entre ells Philippe, un francès de Lió, i més tard el cèlebre Rasputin, a qui atorgà una gran confiança— amb la creença supersticiosa que podrien guarir l’hemofília del tsarévitx Aleix Amb això només aconseguí d’augmentar el desprestigi del règim A la Primera Guerra Mundial, el tsar manà personalment l’exèrcit en la lluita contra…

D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació confucianista El 1898, quan l…

Es donà a conèixer a disset anys amb uns quants contes que publicà en revistes i diaris Les seves primeres novelles, d’inspiració purament sarda, són importants per la descripció de paisatges i costums sards Anime oneste 1895, La giustizia 1899, Elias Portolu 1903 —considerada la millor—, Cenere 1904 i L’edera 1906 Més endavant s’alliberà progressivament del regionalisme i tractà preferentment històries d’amor que impliquen culpabilitat Colombi e sparvieri 1912, Canne al vento 1913, La madre 1919, Il segreto dell’uomo solitario 1921, Il Dio dei viventi 1922, Annalena Bilsini 1927, La vigna…

De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà 1745 una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà 1750 a Espanya Empresonat 1757, fugí, viatjà per Europa i s’establí a París Tornà 1765 a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels illustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà 1766 una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions de Sierra…

La tardor , A Viladomat, sd MNAC / RM Una extensa literatura, fonamentalment anglesa, però també francesa i italiana, elaborada durant la segona meitat del set-cents, s’ocupà de descriure el paisatge, l’activitat econòmica i el caràcter dels catalans En el seu vessant més conegut, tal com va constatar Ramon Boixareu, aquests viatgers remarcaren unànimement el desenvolupament econòmic de Catalunya i del País Valencià, alhora que el caràcter laboriós dels seus habitants, en clar contrast amb els territoris de la resta de la monarquia Edward Clarke, per exemple, que va visitar…

La revolució liberal espanyola 1835-43 tocà a fons els privilegis fiscals, econòmics, judicials i culturals de l’Església d’antic règim, cosa que significà l’esfondrament de les seves principals fonts de renda i el desmantellament de bona part de les seves estructures institucionals L’enderroc d’aquests privilegis no podia afectar d’igual manera totes les institucions eclesiàstiques ni tampoc tots els eclesiàstics, ja que a l’interior de l’Església d’antic règim existien diferències de tota mena en el grau de participació en les rendes, en la naturalesa d’aquestes rendes i en els orígens…

Bases per a la modernització de l’escena catalana Adrià Gual 1872-1944 Cartell per a la temporada d’hivern del Teatre íntim 1899 RM Fins a la temporada 1911-12 el Teatre Romea va ésser la plataforma indiscutible i alhora imprescindible per a la normalització de l’escena en llengua catalana la que va acollir tant les manifestacions del teatre vuitcentista com, des de començament del segle XX, les realitzacions teatrals d’alguns dels joves escriptors modernistes els qui es van fer càrrec de l’ambiciosa renovació temàtica i formal del teatre català a partir dels nous referents del teatre…

La consciència de l’espai i del temps La consciència de l’espai i del temps, característica de cada cultura i tradició, influeix d’una manera determinada en la visió del món de les persones i de la comunitat de la qual formen part De fet, l’espai i el temps han estat constants de les especulacions filosòfiques En aquest sentit, el filòsof alemany Immanuel Kant considerava que l’espai i el temps són formes a priori de la sensibilitat –no tant conceptes derivats de l’experiència externa com la condició mateixa de tota experiència– A partir d’aquell moment, les percepcions de l’espai i del temps…

Per a Lluís Companys, la revolta militar del mes de juliol del 1936 no fou cap sorpresa Tenia notícies, a partir d’informadors de la policia, que la guarnició de Barcelona, d’acord amb tota una xarxa de conspiradors que tenia ramificacions per tot Espanya i el protectorat marroquí, preparava un cop d’estat contra la República Aquesta trama militar estava en contacte amb civils tant del partit tradicionalista com dels grupúsculs de l’extrema dreta espanyolista que hi havia a Catalunya De llocs i contactes diferents s’havia obtingut dades prou sòlides per a informar el Govern de la República…