Resultats de la cerca

Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, collaborà en tots els periòdics humorístics catalans de l’època i a La Renaixença , fou director de La Tomasa i de L’Avi , i escriví comèdies Sota terrat, Los papers de l’ama i nombrosos sainets i monòlegs

Fou telegrafista del ferrocarril a Barcelona i a Granollers Popularitzà el pseudònim de Pepet del Carril amb versos i articles narratius publicats a la premsa humorística “La Tomasa” i “L’Avi”, que dirigí, “La Bugadera” i La Campana de Gràcia , entre d’altres i recollits en una petita part a la darrera sèrie de “Lectura Popular” 1921 Collaborà també a La Renaixença i escriví, al més sovint en prosa, comèdies com Sota terrat i Los papers de l’auca , sainets i monòlegs

Telegrafista i posteriorment advocat, a partir del 1922 dirigí el diari “Andratx” i la revista “Maricel” El 1931 fou elegit regidor de Palma, i l’any següent passà a formar part d’Acció Republicana Fou un dels organitzadors de l’Esquerra Republicana Balear abril del 1934, de la qual fou secretari polític Candidat en les eleccions a les corts del 1933 i el 1936, es trobava a Madrid el 19 de juliol de 1936 es traslladà a Barcelona i intervingué en l’organització de l’expedició del capità Bayo a les Illes Després anà a França setembre del 1936 i fou agregat al consolat de Niça…

Soci del CADCI , ingressà a Nosaltres Sols , i formà part dels escamots d’aquest grup armat en el  Sis d’Octubre , durant el qual fou detingut, bé que pogué fugir Posteriorment, el 19 de juliol, participà en l’assalt a la caserna de les Drassanes de Barcelona contra els militars revoltats Durant la Guerra Civil Espanyola participà en la frustrada expedició de Bayo a Mallorca Destinat posteriorment al front d’Osca, a la 33 divisió antiga columna Durruti, com a caporal telegrafista, uns mesos després ingressà a l’Escola de Guerra, d’on sortí com a tinent del cos d’enginyers…

Fill d’un telegrafista desterrat per la seva fidelitat a la II República, passà la seva infantesa en diverses localitats fins que la seva família s’establí a Madrid quan tenia vuit anys Enginyer de professió, alternà la seva carrera tècnica amb la vocació teatral i escriví més de vuitanta obres El 1965 estrenà la seva primera obra, Los novios o la teoría de los números combinatorios , amb el Teatre Universitari de Sevilla, i el 1968 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre Universitari Durant els anys seixanta i setanta, collaborà amb companyies com la de la Universitat de Múrcia, el…

Deixant de banda diversos sistemes primitius, la invenció de la telegrafia elèctrica moderna és deguda als anglesos William F Cooke 1806-79 i Ch Wheatstone, d’una banda, i al nord-americà SFB Morse, de l’altra, els quals, separadament, treballaren i posaren a punt cap al 1837 sengles aparells per a la transmissió de senyals elèctrics els primers convertien aquests senyals en lletres, mentre que el segon introduí un codi alfabètic alfabet Morse en el qual cada lletra era determinada per un grup de senyals curts i llargs, anomenats punts i ratlles El telègraf Morse, presentat als EUA el 1843,…

Les primeres passes a Catalunya del gran conjunt de transformacions que es coneix com a segona Revolució Industrial van ésser protagonitzades en molt bona part per Tomàs J Dalmau i Narcís Xifra Aquests personatges, Dalmau i Xifra, constitueixen un dels exemples més remarcables d’anticipació tecnològica que mai s’hagi donat al territori de l’Estat espanyol Tots dos van compartir els assaigs inicials i els primers desenvolupaments industrials en els àmbits, perfectament decisius, de l’electricitat i de la telefonia Amb tot això començaven a produir-se canvis importants en el terreny de l’…

Comunicar a distància, un hàbit recent Els sistemes de comunicació a distància o de telecomunicacions formen part de la nostra vida quotidiana, del nostre univers de costums, fins al punt que sovint en fem ús sense ser-ne ben bé conscients Per fer-nos una idea de com l’ús de les diverses formes de telecomunicació s’ha convertit per a nosaltres en una pràctica habitual, podem fer una petita comprovació Tots som capaços de recordar —potser havent de fer algun esforç de memòria— les primeres cartes que vam escriure i que vam llegir o les primeres pellícules que vam veure al cinema Intentem…

Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…