Resultats de la cerca

Característiques del grup Els anoplurs —polls en sentit estricte, o polls picadors— constitueixen un reduït ordre de pterigots amb apterisme secundari com a adaptació a l’ectoparasitisme permanent, amb no més enllà de 500 espècies conegudes i exclusivament paràsites de mamífers Aspecte general extern d’un anoplur en visió dorsal i detalls del cap de l’anomenat poll del cap Pediculus humanus en visió ventral B , d’una placa paratergal, on se situa l’estigma respiratori A’ , i del final de l’abdomen, en visió ventral, d’una femella A’’ i d’un mascle A’ ’’, on es veu la genitàlia per…

Amb gairebé 700 espècies, la majoria distribuïdes per tot el món, els mixomicets constitueixen el grup de fongs ameboides més important Es presenten en una gran varietat d’hàbitats La fase vegetativa, el plasmodi , és bastant fàcil de cultivar en el laboratori i ha estat emprada en un gran nombre d’estudis genètics i citològics Els seus cossos fructífers, sovint petits i efímers, figuren entre els més bells del món viu Cicle vital d’un mixomicet típic una fisaral Hom ha representat en blanc la fase haploide, i en taronja la diploide, i hi ha indicat 1 espora haploide madura, 2 germinació de l…

Aquesta família és àmplia i s’estén per bona part del món, llevat de la quasi totalitat de la regió australiana Tenen el cos rabassut, la seva cintura pectoral és arcífera, és a dir, no soldada, el maxillar no té dents, i les seves vèrtebres són procèliques Les espècies europees tenen la pell berrugosa, les glàndules paròtides molt grosses i la pupilla horitzontal Mostren el timpà visible, la llengua piriforme o ellíptica, lliure a la vora posterior i projectable Tenen els dits anteriors lliures, la pota posterior els és relativament curta i amb els dits a penes palmats més aviat caminen que…

Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels dos ossos uro-…

Tradicionalment el costum ja era molt generalitzat a la fi del segle XVIII, la castanyada era efectuada en família, després de sopar el dia 1 de novembre, vigília del dia de difunts, acompanyada de panellets i vi dolç hom passava el rosari en commemoració dels morts Posteriorment, es traspassà la celebració a la vigília del dia 1 Actualment, se celebra en colles d’amics o en família, i fins i tot se’n fan de populars organitzades per ajuntaments o associacions com a postres es mengen panellets, castanyes i moniatos, acompanyats de vins dolços, rancis o també cava A les poblacions grans, pels…

Originària de Mallorca, n'hi ha de grans dimensions uns 50 cm de diàmetre i de petites, amb cabell d’àngel o sense, alguns cops amb sobrassada o carbassat Ha estat adoptada arreu dels Països Catalans Hom n'exporta grans quantitats de Mallorca a la península Ibèrica

Els modes gregorians són sovint definits pel seu àmbit i per les notes que tenen el paper de finalis i repercussa Les tendències melòdiques i les possibilitats estructurals resultants diferencien el que és un mode del que seria simplement una escala, és a dir, que el material en forma d’un grup de notes ordenades no és suficient per a constituir un mode si no es defineixen unes línies de força en les relacions d’unes notes amb les altres Igualment important per a definir la personalitat melòdica de cada mode és l’existència dels tipus melòdics, configuracions que apareixen de manera…

Comprèn els briòfits molses i els pteridòfits falgueres

Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang solen presentar…

Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens