Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
José Clemente Orozco
Pintura
Pintor muralista mexicà.
El seu ideal fou la universalització dels problemes humans del continent americà, amb exemples presos de la història pàtria, però sense caure en nacionalismes superficials, car els elevats conceptes historicofilosòfics que expressa en forma patètica i vigorosa transcendeixen tota possible anècdota Plàsticament pot ésser equiparat als grans muralistes barrocs, i la seva pintura de cavallet és conseqüència de la mural, la qual prodigà àmpliament als EUA i, molt especialment, a Mèxic, on féu per a la Ciutat de Mèxic concretament els murals del Palacio de Bellas Artes 1934 i del…
Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública
Cinematografia
Pel·lícula del 1975-1977, Documental, 170 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona, Unitelefilm Itàlia GUIÓ PPortabella, Carles Santos, Octavi Pellissa FOTOGRAFIA Manuel Esteban color, normal MUNTATGE Josep Maria Aragonès MÚSICA CSantos SO Sonigraf Sinopsi Obra que abasta el període comprès entre la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques del 1977 Inclou llargues entrevistes o converses amb polítics de diversos partits, entre els quals hi ha Felipe González, Joaquín Ruiz-Jiménez, Santiago Carrillo, Jordi Pujol, Joan Raventós, Ramón Tamames, Enrique Tierno Galván i Antoni de Senillosa Producció…
Les catàstrofes en la Crònica del racional
Retaule de Sant Miquel , de Joan Antigó i Honorat Borrassà, segle XV MD’A / RM La historiografia medieval catalana té una de les manifestacions més interessants en els dietaris, llibres on els cronistes locals solien anotar aquells fets que, per la seva naturalesa o importància, consideraven dignes de ser recordats per les generacions futures Tot i que són de molt desigual valor, extensió i qualitat, aquests dietaris, globalment considerats, representen una font inapreciable per a la història social, ja que reflecteixen millor que cap altre document el ressò popular d’esdeveniments que en les…
De banda a associació juvenil: l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya
Presentació de l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya, setembre del 2006 C Feixa El 14 de setembre de 2006 es va presentar, en un casal de joves de Barcelona, una nova entitat juvenil recentment inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya L’acte no hauria despertat gaire interès si no fos perquè el nom evocava una cosa gairebé diabòlica la perillosa banda dels Latin Kings LK A la cita hi van acudir un centenar de periodistes, que van presenciar la sortida de l’armari d’un grapat de reis i…
Migracions internacionals i noves formes de racisme
Musulmans orant a la mesquita, Vilanova i la Geltrú, gener del 2006 Ll Gené-AFP-Getty Images La literatura científica coincideix a afirmar que no existeixen les races en termes biològics de manera que el terme esdevé merament una construcció sociohistòrica, variable en el temps i l’espai, que pretén justificar determinades desigualtats socials a partir de les diferències físiques Ara bé, encara que el racisme basat en la desigualtat biològica pràcticament hagi desaparegut, el racisme entès com a factor estructurador de la desigualtat continua tenint plena vigència en les societats actuals Des…
El llenguatge del cos: la dansa
En la dansa, és el cos qui parla La dansa és un llenguatge comparable fins i tot al “llenguatge verbal” de l’escriptor i del poeta D’altra banda, com afirma el gran coreògraf i ballarí francès Maurice Béjart, “la dansa és una de les rares activitats humanes en què l’home s’implica en la seva totalitat cos, cor i esperit… Per a un nen, ballar és tan important com parlar, comptar o aprendre geografia Per al nen que neix ballador és essencial no desaprendre aquest llenguatge per la influència d’una educació repressiva i frustrant” De quina manera parla el cos en la dansa La cultura occidental ha…
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…
Arquitectura 2013
Arquitectura
Àsia Unstudio va presentar la Torre Ardmore, un gratacel d’apartaments de luxe que s’estructura com una columna vertebral amb una façana articulada en diferents textures orgàniques d’obertures horitzontals i verticals © UN studio / Iwan Baan A Singapur, l’arquitecte holandès Ben van Berkel Unstudio va acabar un espectacular gratacel d’habitatges de luxe de 36 plantes d’alçària L’expressionista Torre Ardmore té la forma d’una gran columna vertebral dins la qual s’integra el paisatge del Sud-est asiàtic, que segueix diferents estratègies compositives l’articulació de la façana, que crea…
Arquitectura 2016
Arquitectura
Àsia La ciutat xinesa de Taichung va inaugurar el nou Teatre Nacional, dissenyat pel japonès Toyo Ito Amb una superfície de 34067 m 2 , l’equipament s’articula mitjançant una singular estructura espacial que emula una successió de grutes naturals dins les quals s’allotgen les tres sales principals el Grand Theater, la Playhouse i la Black Box Aquest sistema de cavitats, que Ito anomena "caverna sonora", es desenvolupa seguint la lògica de les fractals per a crear continuïtat espacial i dissoldre els límits entre artistes i públic, entre espais de representació i connexió i, especialment,…
Jordi de Déu, entre la tradició trescentista i l’estil internacional
Art gòtic
De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…