Resultats de la cerca

La major part de l’aigua transpirada pel conreu es perd pels estomes Tant la transpiració com l’evaporació directa depenen de l’arribada d’energia solar, del gradient de pressió de vapor i del vent Per tant, la radiació solar, la temperatura de l’aire, la humitat de l’aire i el vent s’han de tenir en compte per a estimar l’evapotranspiració però també cal considerar el tipus de conreu, la disponibilitat d’aigua i la gestió del sistema Com més gran sigui la superfície foliar més gran serà la transpiració i menor l’evaporació, ja que la intercepció d’energia de la part aèria del…

La quantitat d’aigua transpirada pot representar fins el 90% de l’aigua absorbida La transpiració és justificada per tres raons principals En primer lloc, atès que el diòxid de carboni només pot entrar a la cèllula en dissolució, les superfícies cellulars on tenen lloc els intercanvis gasosos de la fotosíntesi han d’ésser molles, la qual cosa implica una gran evaporació En segon lloc, la transpiració contribueix a l’ascensió de l’aigua absorbida Finalment, té un efecte refrigerant, puix que, en evaporar-se, l’aigua sostreu calor Una gran part de la transpiració aproximadament el…

La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada…

La relació entre la disponibilitat hídrica i la producció del bosc es fa palesa en aquesta gràfica, en la qual es relacionen els valors mitjans de la producció amb la mitjana dels valors del coeficient evaporatiu en diferents províncies Carto-Tec, original de l’autor Si hi ha una característica que destaqui especialment en el clima dels Països Catalans és la coincidència de l’estació més càlida de l’any, l’estiu, amb l’època més eixuta Es tracta d’un tret característic dels climes de tipus mediterrani que planteja un repte seriós a les comunitats naturals La precipitació tendeix a caure…

Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…

Es pot imaginar la biosfera com un flux en el temps d’estructures discretes, amb unes característiques mida, organització, relacions espacials i temporals, durada en el temps, selectivitat en les respostes a diferents entrades d’informació que fan que llur acció sobre els fluxos de matèria i energia que les mantenen sigui de natura espectral, és a dir, distinta segons rangs o escales És interessant tenir en compte aquest tipus de funcionament dels sistemes biològics, ja que en l’estudi dels ecosistemes es descriuen processos i fenòmens afectats per aquesta selectivitat d’acció Es donen…

Viure sense a penes aigua Els principals factors d’estrès als ambients àrids i semiàrids són l’escassa disponibilitat d’aigua i les temperatures elevades L’aigua és indispensable per al metabolisme de les plantes i, en particular, per a la funció clorofíllica i el transport de nutrients, de manera que la seva carència impossibilita la producció primària, les bases de la qual són essencialment l’aigua disponible, els nutrients minerals presents al sòl i una temperatura i una radiació favorables L’escassesa i la intermitència dels recursos hídrics superficials Les aigües de superfície dels…

L’aigua i la vida L’aigua és la substància que caracteritza principalment el nostre planeta, però la seva presència en estat no lliure s’ha detectat també en altres cossos celestes És un element essencial en els processos biològics que són a la base de la formació dels organismes vius, els quals són constituïts principalment d’aigua, lliure o combinada, és a dir, unida a altres elements El cicle de l’aigua L’aigua, com molts altres elements naturals, és sotmesa a un moviment continu En aquest cas el moviment té lloc de manera recurrent, per la qual cosa es pot parlar de cicle de l’aigua, que…

Els elements faunístics compartits i els endemismes sectorials Des del punt de vista zoològic es fa difícil trobar trets comuns entre el poblament animal dels diferents tipus de selves temperades escampades pel món, especialment entre els de l’hemisferi septentrional i els de l’hemisferi austral I això no es deu tant a l’existència de diferències climàtiques o florístiques significatives, que tanmateix existeixen, com a causes de tipus històric La pròpia conformació de les masses continentals i la seva disposició amb relació als oceans fan que les afinitats faunístiques entre els diferents…