Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
urticària
Patologia humana
Afecció cutània caracteritzada per l’aparició de pàpules rosades que apareixen ràpidament, acompanyades d’una intensa pruïja, i desapareixen en poc temps sense deixar rastre.
És causada per fenòmens immunològics d’hipersensibilitat, factors físics calor o fred, estrès, factors hormonals, etc
Urticària i angiodema
Patologia humana
Definició La urticària és una inflamació del derma i l’hipoderma, generalment d’origen allèrgic, caracteritzada per l’aparició sobtada de favasses, o favons, de color rosat i grandària diversa que provoquen coïssor Sovint, se’n presenta més d’una, cadascuna de les quals desapareix al cap de poques hores, però l’aparició de lesions noves que es disseminen per tot el cos pot continuar hores o bé dies, de vegades setmanes L’ edema angioneuròtic o angioedema és una variant de la urticària, que s’esdevé quan la inflamació afecta especialment l’hipoderma L’angioedema…
El que cal saber de la urticària i l’angioedema
Patologia humana
La urticària és una inflamació de la pell causada en general per una reacció allèrgica que es caracteritza per l’aparició de nombrosos favons, amb molta coïssor L’angioedema és una variant de la urticària Es manifesta amb una tumefacció intensa d’una àrea circumscrita de la pell, en general la cara Quan hom identifica una substància com a desencadenant d’aquesta alteració, un aliment per exemple, cal no consumir-ne Les crisis es tornarien a produir encara que se’n mengés molt poca quantitat En la majoria de casos, la urticària és una alteració banal,…
exantema
Patologia humana
Erupcions eritematoses de la pell produïdes, sobretot, per l’acció dels virus i dels medicaments.
Entre les malalties produïdes pels virus hi ha la rubèola, l’eritema infecciós, el xarampió, etc Els casos produïts per l’acció de medicaments poden imitar l’aparença clínica dels anteriors El caràcter de l’exantema pot variar així, hi poden haver exantemes en forma d’escarlatina, d’urticària, de butllofes, hemorràgics, nodulars, eritematosovesiculars, etc
antihistamínic
Farmàcia
Fàrmac que posseeix una activitat antagonista a la de la histamina i, per tant, protectora contra el xoc anafilàctic.
Els antihistamínics H 1 , en blocar els receptors H 1 de la histamina, tenen efecte antiallèrgic, i per tant són útils en fenòmens com la urticària, rinitis allèrgiques, anafilaxi i asma Alguns components del grup són depressors del sistema nerviós central i poden provocar somnolència i sedació Els antihistamínics H 2 bloquen els receptors H 2 de la histamina i provoquen una disminució de la producció d’àcid a la mucosa gàstrica, i per tant són útils en el tractament de les úlceres pèptiques Els antihistamínics són indicats en l’allèrgia, el mareig, la grip i el catarro, i alguns…
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’augment de la…
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt…
mastocitosi
Patologia humana
Urticària pigmentada, amb lesions cutànies típiques, que poden ésser nòduls tumorals o maculopàpules múltiples i disseminades.
Les lesions, causades per una hiperplàsia dels mastòcits en el derma, són groguenques i produeixen lesions rodones i purpúriques quan hom les grata vigorosament Ocasionalment poden infiltrar-se en òrgans interns
al·lèrgia alimentària
Patologia humana
Resposta anòmala de l’organisme que és causada per la ingestió de determinats aliments, en la qual intervé el sistema immunològic.
Pot estar mediada per la Immunoglobulina E IgE o per altres mecanismes immunològics Cal diferenciar les allèrgies alimentàries de les reaccions adverses als aliments d’origen no tòxic i on tampoc intervé el sistema immunològic, tradicionalment denominades intoleràncies als aliments, i que actualment s’anomenen reaccions d’hipersensibilitat als aliments no allèrgiques Estan descrits més de 70 allergògens alimentaris, però el 75% de les reaccions són degudes a un nombre limitat d’aliments ous, llet, peix, fruites seques, marisc i fruites, bàsicament Els símptomes d’allèrgia alimentària…
Equinococcosi o hidatidosi
Patologia humana
L’ equinococcosi , o hidatidosi , és una parasitosi relativament freqüent al nostre medi, causada per uns petits cucs del gènere Echinococcus que, en la fase adulta, habiten al budell dels gossos, i els ous dels quals, ingerits accidentalment, originen la formació de quists hidatídics, sovint voluminosos, principalment al fetge, secundàriament als pulmons i més rarament en altres òrgans L’agent etiològic més freqüent de la hidatidosi és l’ Echinococcus granulosus , cestode o cuc amb forma de cinta, segmentat i hermafrodita, que en estat adult té entre 3 mm i 6 mm de longitud El cap o escòlex…