Resultats de la cerca

Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Fèlix Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients

Catedràtic de finances de la Graduate School of Business de la Stanford University El 1973 publicà, amb F Black, la fórmula Black-Scholes , que valorava científicament les opcions financeres Rebé el premi Nobel d’economia 1997, juntament amb RC Merton

Fill d’un pagès pobre, es guanyà la vida com a llaurador i assistí irregularment a l’escola En morir el seu pare 1784 intentà d’establir-se com a pagès independent fracassà i, decidit a emigrar a Jamaica, per recollir el preu del viatge publicà Poems, chiefly in the Scottish Dialect 1786, on valorava la tradició popular L’èxit li féu abandonar el viatge projectat i es traslladà a Edimburg, on se li obriren les portes dels millors cercles intellectuals i socials El 1788, però, hostil a aquella societat, tornà a Ayr, es casà amb Jean Armour i novament intentà d’establir-se en una…

Filla d’un destacat baríton i d’una actriu, des de la infantesa estigué vinculada amb el món teatral com a ballarina i actriu, i alhora es formà com a cantant El 1821 debutà a Viena en el paper de Pamina, i a partir de llavors treballà en teatres de Viena, Dresden, Berlín, París i Londres Fou una figura cabdal en el panorama de l’òpera romàntica alemanya Beethoven, que hi treballà per a les funcions de Fidelio , agraí sempre la seva contribució al paper de Leonore CM von Weber n’opinava que havia estat la millor intèrpret d’Agathe en Der Freischütz 'El caçador furtiu' I Moscheles la …

La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el feu…

Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…

Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…

Sàtires sobre la relaxació dels costums, sd MFM / GS Durant la segona meitat del segle XIX la societat catalana va experimentar una profunda transformació a conseqüència del procés d’industrialització que va repercutir en tots els seus elements bàsics Una transformació d’aquesta magnitud afectava òbviament el sistema de valors d’una societat que estava internament diferenciada per qüestions fonamentals com ara la confrontació de classes, la contraposició entre el món rural i el món urbà, la lluita entre clericalisme i anticlericalisme o els diferents aspectes del debat polític Fruit d’aquesta…