Resultats de la cerca

Apotecari de Vistabella del Maestrat Alcalatén, explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Dedicat a la construcció ferroviària, el 1917 obtingué una comanda de mil avions Salmson S2A Fins a l’armistici, en lliurà vuit-centes unitats Abans d’acabar la guerra començà a projectar una línia aèria entre Tolosa i l’Argentina Per cobrir el primer tram fins al Marroc, el 25 de desembre de 1918 féu el primer vol d’estudi de la ciutat francesa fins a Barcelona, que seria la primera escala L’1 de setembre de 1919 començà a operar a la ruta Tolosa-Barcelona-Alacant-Màlaga-Casablanca, la primera línia aèria que creuà Catalunya El 1925 la línia arribà fins a Dakar, el…

El 1885 s’inaugurà la seva seu de davant la presència de grans personalitats de la vida pública del país i el representant d’Espanya a l’Uruguai També anomenat Antic Centre, l’edifici tenia un teatre amb cabuda per a vuit-centes persones, a més d’un cafè, una sala de joc, salons per al cor de l’entitat, oficines i una biblioteca Des del periòdic La Gralla , el Centre fou titllat d’espanyolista, i arran d’això un grup més decididament nacionalista se n’escindí el 1886, i fundà la Societat Catalanista Rat Penat Així, s’anà perdent l’impuls inicial i el 1890 l’entitat…

De dalt, batan per a acabar de netejar les teles A baix, màquina per al rentatge previ de les teles Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 A dalt, gravat del cilindre A baix, màquina de cilindres per a l’estampació Tratado Teórico y práctico de la fabricación de pintados ó indianas, C Ardit, 1819 Carles Ardit era, l’any 1806, tinent de director de l’Escola de Dibuix patrocinada per la Junta de Comerç de Catalunya, que tenia la seu a la Llotja de Barcelona Un tinent de director era equivalent a un sots-director general No era un qualsevol El 1819,…

La preocupació per la ràpida extinció d’un gran nombre de llengües ha crescut enormement entre els especialistes els últims anys Tot i que la mort de les llengües ha estat un fenomen que s’ha esdevingut al llarg de la història, el patrimoni lingüístic ha arribat als nostres dies a una situació crítica per les dimensions i la rapidesa que ha adquirit el fenomen de l’homogeneïtzació lingüística Els pronòstics dels experts sobre el futur de les llengües són prou reveladors alguns especialistes vaticinen la desaparició del 90 o el 95% de les llengües del món abans de l’any 2100 d’altres calculen…

El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…

El naixement del terme utopia La paraula utopia va ser emprada per primer cop per l’humanista i polític anglès Thomas More 1477-1535, l’any 1516, en el seu llibre De Nova Insula Utopia , que se sol citar amb el títol abreujat d’ Utopia El terme, d’origen grec oú ‘no’ i tópos ‘lloc’, que literalment vol dir ‘enlloc’, es refereix a un país imaginari, inexistent a la realitat i fruit de la invenció de l’escriptor No són casuals ni l’any en què es va encunyar el terme ni el personatge que el va inventar, dos elements que condicionaran el valor que s’atribuirà al mot en el futur El 1516 es van…

En els textos medievals, la població apareix sempre com el més preuat dels béns La seva abundància era signe de prosperitat, i el seu creixement la prova inequívoca d’un govern ordenat i just Pere III el Cerimoniós, en el seu parlament a les corts catalanes reunides a Tarragona el 9 de març de 1370, utilitzà aquest argument revelador per tal de demostrar la saviesa i la prudència dels monarques que el precediren “Però senyal cert havem per què ells foren bons regidors, com llur patrimoni han poblat meravellosament cor nenguna ciutat ni vila que vui hajam nós, totes són així poblades que dins…

Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…