Resultats de la cerca

Els altres dos són l'indoari i el munda La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms la determinació…

Són d’estructura bàsicament monosillàbica i se serveixen de nombrosos prefixos Les més importants són el khmer o cambodjà i el mon o talaing, parlat al SW de Birmània Tenen escriptura pròpia, que donà naixença a l’alfabet birmà en el cas de l’escriptura mon i a l’alfabet laosià i siamès en el cas de l’escriptura khmer Posseeixen una important literatura escrita que data del segle VIII D’altres llengües són el txam, el jarai i el balmar, parlades al SW del Vietnam el semang i el sakai, a la península de Malaca el nicobarès, parlat a les illes Nicobar el palaung, el wa i el riang, al NE de…

A mitjan dècada dels noranta era parlada per uns 95 milions d’individus, el 70% dels quals eren al Pakistan, i la resta, gairebé tots a l’Índia És escrita en caràcters perses i indis i s’acosta molt al hindi, excepte en la pronunciació de les vocals i en certs detalls arcaïtzants Dins la literatura panjabi es destaca l’obra del guru Nānak 1469-1539 i d’alguns dels seus seguidors, i també algunes obres sufís importants Entre els autors moderns sobresurten Mohan Singh mort el 1905 i el novellista Nānak Singh mort el 1897

Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia

El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El hindi oriental comprèn tres…

Essent pastor baptista es traslladà a l’Índia 1793, on fundà una casa d’edicions a Shrīrāmpur Publicà gramàtiques, diccionaris i bíblies en quaranta llengües i dialectes, entre els quals el sànscrit, el panjabi i el bengalí

Comprèn dos grups principals toba-batak i dairi o subtoba, dividits en diversos dialectes Per als ritus funeraris empren un llenguatge especial El sistema d’escriptura, diferent en toba-batak i en dairi, té l’origen a l’Índia meridional

Parlada a Cambodja, n'hi ha inscripcions del s VIII L’alfabet khmer ha originat els alfabets siamès i laosià, i la seva escriptura és derivada de la de l’Índia meridional La literatura en khmer és poc antiga i no gaire important, per tal com la literatura cambodjana ha estat produïda generalment en sànscrit i en pali

És la principal del grup austronèsic pel nombre de parlants Té nombrosos dialectes regionals, però la seva característica més notable són els diversos dialectes diferencials, molt codificats Té una tradició escrita, influïda per les literatures índia i islàmica, que data aproximadament del segle VIII Actualment, el govern indonesi intenta potenciar el malai com a llengua oficial en detriment del javanès

El primer text, escrit amb caràcters pali, data de mitjan s XI S'estengué com a llengua religiosa de cultura amb la penetració del budisme provinent de l’India Es caracteritza, dins el seu grup lingüístic, pel fet de posseir un nombre important de mots disíllabs deguts a aglutinacions i a manlleus de llengües indoàries fonèticament, per la desaparició dels grups consonàntics, de les oclusives palatals esdevingudes sibilants i de les consonants finals morfològicament, per la desaparició de la funció dels afixos