Resultats de la cerca

Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…

A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre departaments, per…

El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a el jornal de terra és propi de la Seu d’Urgell 29,77…

Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…

Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…

Poden ésser criats en règim d’estabulació i de pastura, i són alimentats sobretot a base d’herba fresca, farratge i palla La ramaderia de zebres és molt estesa a la República Sud-africana, sobretot després de l’obtenció del zebró o híbrid entre els cavalls i les zebres, amb la força d’aquells i la resistència d’aquestes a les malalties tropicals La ramaderia d’ases, someres i muls, animals sobris i resistents, ha experimentat una gran minva a causa de l’expansió de la maquinària agrícola i del desenvolupament dels mitjans de transport, i només n'hi ha a les regions poc desenvolupades Els…

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil…

Representa la disminució del volum dels músculs amb minva de llur força, ocasionada per l’atròfia de les fibres musculars Aquesta afecció pot ésser conseqüència de lesions primitives de la fibra muscular de caràcter congènit miopaties primitives o distròfies musculars, de malalties sistèmiques polimiositis, dermatomiositis, de trastorns d’estructures properes miopaties reflexes i de malalties del sistema nerviós miopaties neurogèniques En un sentit restrictiu hom ha designat clàssicament com a amiotròfies les malalties musculars secundàries a una degeneració progressiva de les neurones…