Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
neutral
Dret internacional
Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sia voluntàriament (Suècia) o per tractat (Àustria, 1955), a ser escenari d’hostilitats.
Algunes neutralitats han estat respectades d’una manera total com la de la Ciutat del Vaticà, o parcial com Andorra Altres territoris neutrals, contràriament, no han estat respectats, com és ara el cas de Bèlgica, ocupada militarment pels alemanys en 1914-18
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
Unió Monetària Llatina
Dret internacional
Acord firmat l’any 1865 per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia (i posteriorment Grècia) amb la finalitat d’uniformitzar la moneda europea.
Aquests estats adquiriren el compromís d’emetre monedes de dos francs d’argent de 835 millèsimes, que podien circular lliurement per llur territori per fer pagaments a l’estat Pel que fa a la moneda d’or, l’acord n'uniformitzava el patró assimilat als valors 5, 10, 20, 25 i 100 francs d’or de 900 millèsimes Altres estats alinearen llurs sistemes monetaris al de la Unió Grècia, Finlàndia, Rússia, Romania, Àustria, Bulgària, Espanya, etc A la dècada del 1870 el descobriment de noves mines d’argent abaratí el preu d’aquest metall i provocà pressions damunt els països lligats al bimetallisme L’…
Unió d’Europa Occidental
Dret internacional
Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d’octubre de 1954 per la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg.
Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’observador…
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’Europa amb el…
Tractat d’Unió Econòmica i Monetària
Dret internacional
Tractat aprovat a la ciutat neerlandesa de Maastricht l’11 de desembre de 1991 i signat a la mateixa ciutat pels representants dels dotze estats membres de la Comunitat Europea el 7 de febrer de 1992, i que juntament amb el Tractat d’Unió Política formen la Unió Europea.
La Unió Econòmica i Monetària UEM significa la total llibertat de circulació de les persones, del béns, els serveis i els capitals en tota la Comunitat Europea, la fixació irrevocable de les paritats entre les monedes nacionals dels dotze estats membres, i l’adopció d’una moneda única l’ecu Per aconseguir aquest grau d’unió, s’han de reunir prèviament un seguit de condicions És necessari, d’una banda, que les polítiques econòmiques de tots els estats membres de la Comunitat siguin compatibles entre si i, d’altra banda, que s’aconsegueixi un alt grau de coherència pel que fa a les polítiques…