Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Binissalem
Municipi
Municipi de Mallorca, al Raiguer, a la zona de contacte entre la plana central i els contraforts meridionals de la serra de Tramuntana.
El terme és ocupat en un petit sector 196 ha per pinedes i pasturatges L’agricultura és bàsicament de secà el regadiu 42 ha aprofita l’aigua de pous i produeix hortalisses Els conreus més estesos són els d’ametllers 1 174 ha i de cereals 656 ha, seguits de la vinya 410 ha i les oliveres 188 ha Les terres de conreu, força repartides, són explotades per llurs propietaris 65,7%, per parcers 15% i per arrendataris 14% La ramaderia, complementària de l’agricultura té 150 caps de bestiar boví, 352 d’oví, 3 de cabrum, 549 de porcí i 342 d’aviram Hi ha jaciments de lignit descobert el 1834 i pedreres…
Miquel Terrassa
Filosofia
Història
Lul·lista.
Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la Universitat de la ciutat de Mallorca Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668
Llorenç Moyà i Gilabert
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Vida i obra Advocat, treballà al jutjat municipal de Palma Inicià la seva obra literària en castellà —publicà la novella La tribu de la encina 1940—, però molt aviat, influït per MA Salvà, G Colom i M Ferrà, decidí escriure en català Emmarcat en el grup dels 50 juntament amb JM Llompart i Blai Bonet, com a poeta publicà La bona terra 1949, encara dins l’estètica de l’escola mallorquina, però evolucionà cap a un marcat neobarroquisme amb Ocells i peixos 1953, Flos Sanctorum 1956 i Via Crucis 1961 Amb Debades t’obren solcs els navilis, Ulisses 1957 i, sobretot, amb Hispania Citerior escrit…
Joan Josep Amengual
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Escriptor i filòleg.
Doctor en dret 1817 per la Universitat de Mallorca Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, que substituí l’anterior i, probablement, “Es Deixondidor” 1822 De llavors ençà es decantà per l’estudi de la llengua, de temes locals i per la poesia Així, escriví una notable Gramática de la lengua mallorquina primera edició 1835 segona edició, ampliada, 1872, i el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín 1858-78, que té un…
Joan Josep Amengual i Reus
Historiografia catalana
Escriptor, filòleg, poeta i polític liberal.
Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana, fou batlle de Binissalem l’any 1822, durant el Trienni Constitucional A Palma dirigí diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com Setmanari Constitucional y Polítich de Mallorca 1820, Es Prat i sa Bufera 1822 i, probablement, Es Deixondidor , escrites en català dialectal i que pretenien difondre els avantatges del liberalisme entre la població S’oposà als projectes de castellanització de la Societat Econòmica d’Amics del País el 1835 escriví una Gramática de la lengua mallorquina , ampliada en una…
Joan Josep Amengual i Reus
Literatura catalana
Poeta, periodista i estudiós de la llengua.
Vida i obra Exercí d’advocat a Binissalem Durant el trienni constitucional, dirigí i redactà a Palma el “Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca” 1820-22, “Es Prat i sa Bufera” 1822, i, finalment, “Es Deixondidor” 1822 Al “Setmanari” publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió, tot i que posteriorment fou amnistiat En aquesta nova etapa es decantà per l’estudi de la llengua i la història local i per la poesia Escriví una…
Rubines
Història
Antiga alqueria islàmica del municipi de Binissalem (Mallorca), que en el repartiment restà dins la porció del vescomte de Bearn.
Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens
Miquel Àngel Vidal i Pons

Miquel Àngel Vidal i Pons
Arx. M. À. Vidal
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat 2004 i Jardí…
Pere Tomàs Moià
Literatura catalana
Poeta.
Carmelità, conreà la poesia satírica i burlesca en castellà i català, i tingué una certa popularitat, especialment amb la composició Sa potada d’es frare També escriví poemes ascètics en castellà i feu algunes composicions musicals
Jaume Pons i Vicens
Cristianisme
Jesuïta.
És autor d’una notable producció d’obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa 1916 i Los tres libros del cristiano 1916, reeditada diverses vegades
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina