Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Grailly
Llinatge francès originari de la senyoria de Grailly (avui Grilli), que posseïa des del sXII.
Al final del s XIII adquirí el vescomtat de Benauges Gascunya Joan I de Grailly , senyor de Grailly, vescomte de Benauges i Castilhon, que era senescal de Guiena pel rei EduardI d’Anglaterra al moment del desafiament entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou 1283, tenia ordres del rei anglès de no permetre l’encontre i de lliurar la ciutat al rei de França Malgrat tot, Pere II es presentà al camp disfressat i al final es donà a conèixer al de Grailly El seu fill i successor Joan II de Grailly es casà amb Blanca de Foix Llur fill Pere I de Grailly , vescomte de Benauges 1336,…
la Fronda
Història
Rebel·lió a França, durant la regència d’Anna d’Àustria, contra el govern del cardenal Mazarino (1648-53).
Tingué dues etapes la revolta del parlament agost del 1648 - març del 1649 i la revolta dels prínceps octubre del 1649 - setembre del 1653 L’autoritarisme de Richelieu, la debilitat i la corrupció de la regència, les conseqüències econòmiques de la guerra dels Trenta Anys, la manca de subsistències, la crisi agrària i artesana i la mala administració de Mazarino constituïren el fons de la insurrecció A fi d’afrontar aquesta situació el cardenal intentà una nova política econòmica i reforçà el poder dels agents reials, però el parlament de París, seguit per diversos parlaments provincials,…
Espés
Llinatge noble de Ribagorça.
Era establert a Benavarri Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu El 1283 Bernat d’Espés fou un dels cavallers que feren valença a Pere II de Catalunya-Aragó amb motiu del seu desafiament de Bordeus amb Carles d’Anjou, i el 1309 prengué part en l’expedició d’Almeria de Jaume II El 1312 Pere d’Espés era comissari d’aquest rei per a la restitució de la…
Companyia de Maria
Orde religiós, el primer orde femení dedicat a l’ensenyament, fundat a Bordeus per santa Joana de Lestonnac, amb l’ajuda del jesuïta Jean de Bordes, i aprovat per Pau V el 1607.
Als Països Catalans eren conegudes popularment amb el nom de monges de l’Ensenyança Aquest orde fou introduït a Barcelona el 1650, durant la guerra dels Segadors, gràcies a les gestions del jesuïta Guillem de Josa les religioses, procedents de la comunitat de Besiers, s’establiren definitivament, el 1655, a l’antic palau de l’arquebisbe de Tarragona a tocar del Castellnou de la muralla romana de Barcelona, amb l’autorització del lloctinent Pèire de Marca Enderrocada una part de l’antic convent en obrir el carrer de Ferran 1846, el 1885 passaren al carrer d’Aragó, a l’indret de l’antic…
guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
Corredor Mediterrani
Nom que rep l’eix d’intercanvis centrats en la costa mediterrània de la península Ibèrica des d’Algesires amb la resta de la Unió Europea, molt especialment vers el nord i la meitat est del continent.
És format, principalment, pels territoris coneguts amb la designació Euroregió de l’Arc Mediterrani acrònim d’Euroregió de l’Arc Mediterrani, que comprèn Catalunya , el País Valencià , les Illes Balears , Múrcia i la part oriental de la comunitat autònoma d’ Andalusia , a Espanya , Andorra i la regió Llenguadoc-Rosselló , a França El potencial d’aquests territoris, identificat ja als anys trenta, prové sobretot per la contigüitat del País Valencià, Catalunya i les Balears, que generen prop del 40% del PIB producte interior brut de l’Estat espanyol i el 50% de les exportacions Tot i això, el…
Elegies de Bierville
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba.
Aplega les elegies o composicions escrites durant els temps del seu exili a França 1939-42, com a conseqüència de la caiguda de Catalunya després de l’ofensiva de les tropes franquistes Immergit en un medi estrany i en les hostils circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, l’autor descriu en els seus poemes l’experiència del recolliment i de l’acarament amb si mateix com un camí que el porta a trobar les arrels de l’ésser i a retornar ala seva pròpia realitat profunda Talment davant la mort, examina el que ha estat i és encara la seva vida, a partir del precepte contingut en la màxima…
,
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
bisbat de Roda
Història
Diòcesi conflictiva i d’història accidentada creada a mitjan s X com a successora de l’antic bisbat de Pallars.
Història del bisbat de Roda Als seus orígens comprengué els comtats de Ribagorça, Sobrarb i Pallars, en llurs nuclis originaris, però a partir del 1040 fou retallat a la part de Sobrarb pel nou bisbat d’Osca i poc després ho fou per la part urgellenca quedà així pràcticament reduït al territori comprès entre el Cinca i la Noguera Ribagorçana però amb les valls de Serret, Boí i algunes altres esglésies del Pallars, per acord amb els bisbes d’Urgell 1140 A partir del 1080 començà a expandir-se per la Barbatània i arribà el 1101 a incorporar-se la ciutat de Barbastre , on es traslladaren…
Peralta
Llinatge noble de la Ribagorça que al segle XIV s’establí a Sicília.
Ramon de Peralta participà en la conquesta de Lleida 1149, on rebé algunes possessions, amb les hosts del comte d’Urgell, amb el qual sembla que estava emparentat, puix que un Guillem de Peralta , potser fill seu, figura en la llista d’hereus substituts del comte Ermengol VI mort el 1154 Descendents seus foren Sança de Peralta , que donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar 1180, el templer Guillem de Peralta , que fou comanador d’Alfambra, Novillas i Villel 1196 i de Cantavella, Montsó i Castellot 1201, i l’hereu del llinatge, Guillem de Peralta , que es distingí al servei del…