Resultats de la cerca

Estudià dret Collaborà a La Publicitat , D’Ací d’Allà , La Nau i L’Opinió Del 1930 al 1939 exercí l’advocacia i càrrecs diversos, com el de secretari de Lluís Nicolau d’Olwer El 1939, exiliat, s’establí a Tolosa de Llenguadoc, on dirigí la revista Foc Nou i on ha residit posteriorment Ha escrit L’organització internacional del treball 1930, una biografia de Lluís Companys 1945, Causes de l’anticlericalisme espanyol 1967 i Cinquanta anys de periodisme català 1975, entre d’altres

Dirigí el collegi de Prada a partir del 1815 i el de Ceret a partir del 1829 El 1841 publicà a Avinyó la Nova collecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques , escrit en una llengua relativament neta de gallicismes, per la qual cosa hom pot considerar-lo precursor de la renaixença literària rossellonesa

Estudià a les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona El 1801, juntament amb el geògraf Rojas Clemente, presentà a Carles IV un projecte de viatge d’exploració pel nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà Els objectius eren en teoria científics, però de fet el viatge obeïa a projectes d’expansió política i, sobretot, econòmica, per aquests països, en un moment que la pau amb Turquia i el nord d’Àfrica havia obert la Mediterrània al comerç català, altrament en conjuntura expansiva Badia emprengué el viatge el 1803, disfressat i sota nom aràbic Home intelligent i observador, i també bon dibuixant,…

Clergue de Lleida, fill d’un italià cognomenat Rosso daurador de la catedral de Barcelona Fou canonge degà de la seu de Tortosa i protonotari apostòlic Per contrarestar l’acord del concili de Tarragona 1635 favorable a la predicació en català, publicà, sota el pseudònim de Juan Gómez Adrín, un Memorial en defensa de la lengua castellana para que se predique en ella en Cataluña 1636, que motivà al seu torn una rèplica en el Memorial en defensa de la lengua catalana 1636 de Dídac Cisteller El 1639 publicà, a Roma, un Panegírico a Urbà VIII i el 1645, a Nàpols, un condol per la mort de la filla…

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Resident a Olot des del 1958 S'ha dedicat a l’estudi de diversos temes lligats a l’Empordà i, sobretot, a la Garrotxa Decatrilogia 1970, Un núvol apretat per la tramuntana 1971, Olot, au de tardor 1974, Quatre visions de l’Empordà 1977, La nòria del temps a Olot 1978, Olot art 1980, A la recerca d’una cuina garrotxina 1982 i Olot íntim 1985-87 Ha publicat estudis monogràfics d’artistes olotins Pere Gussinyé 1980, Ramon Barnades 1981, Josep Pujol 1985 i Xavier Viñolas 1985 Ha recopilat i editat Sis llegendes olotines de Josep Berga i Boada

Collaborà en El Correo Catalán  i El Correo Español , del qual fou redactor en cap Publicà La República en 191 1911, novella política molt popular al seu temps, Sátiras políticas 1913, La Peregrinación de la Lealtad 1913 i Vida de don Jaime de Borbón sd

Exercí com a metge, però també es dedicà a la illustració tipogràfica en publicacions com Mediterrània  i Vida Així mateix, és autor de diversos exlibris Dirigí la revista catalanista de Berga Lo Pi de les Tres Branques  1898 Quant al teatre, l’interès pel món clàssic el portà a fundar el Quadre Dramàtic del Teatre Grec, on estrenà les seves traduccions d’Aristòfanes, Èsquil, Eurípides i Sòfocles També fou traductor d’autors francesos Eugène Brieux i Paul-Ernest Hervieu Escriví algunes comèdies de to popular amb ingredients propis del costumisme burgès, sempre en collaboració amb el seu…

Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu de Tortosa…

Ja des dels primers moments, Ujezdnoje ‘La vida provinciana’, 1914 i Na kulickakh ‘En el cinquè infern’, 1914 el situaren entre els millors prosistes de l’època D’un estil càustic i d’una gran precisió, s’apropà a l’expressionisme europeu Viatjà a Anglaterra, i fruit d’aquest viatge foren Ostrovitjane ‘Els illencs’, 1918 i Lovec čelovekov ‘El caçador d’homes’, 1921, sàtires de la vida i de la moral angleses Comunista el 1905, la seva actitud davant la revolució passà de la passió al desencant, com es palesa ja en la novella My ‘Nosaltres’, 1924, que fou prohibida i que anticipa les obres d’…