Resultats de la cerca

Els minsos vestigis del castell de Penallonga, conegut popularment com “el Castellot”, són situats en un turó proper a la carretera entre Perafort i els Pallaresos, a la partida del Comellar D’aquesta fortalesa, inclosa en època medieval dins el territori del Codony-Montoliu, tan sols s’han localitzat notícies documentals tardanes Una primera menció data de l’any 1391, quan consta que fou venut pel rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb alguns drets reials sobre viles i llocs camptarragonins, per una quantitat total de 17 000 florins d’or d’Aragó L’any 1411,…

Situat dintre el terme del Codony, el castell de Perafort va iniciar la seva història amb la colonització d’aquestes terres les seves minses restes són situades dins un bosquet de pins, al costat d’una urbanització que hi ha als afores del poble La presència de la família Plegamans durant el segle XIII com a senyora del castell no està verificada, i, per tant, la primera notícia documental cal situar-la el 1310 Es tracta del jurament d’homenatge fet per Saurina de Castellvell pels seus castells dels Garidells i de Perafort al nou arquebisbe tarragoní Guillem de…

La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…

El lloc és esmentat el 940 com a “Palatio Meserata” Al llarg del segle XI trobem citat en diverses ocasions el lloc de Marata El 1002 apareix a la confirmació feta pel papa al monestir de Sant Cugat sobre les propietats que el cenobi té a “Messerata” i a Samalús El 1023 els comtes de Barcelona venen a Guadal uns feus dins del terme de Marata El 1101 consta que les esglésies de Messerata i Paciolo són de Berenguer Ramon de Montcada El 1382 Pere III ven a Simó Salzet les jurisdiccions de Marata, Corró d’Amunt i Corró d’Avall Quant al llinatge dels Masserata , ja apareix documentat a partir del…

El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges” L’any 1576, a causa del mal estat de l’edifici i de la…

L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document aportat per…

Aquesta torre fou coneguda com a Mas Nou de Carcerenya, atesa la seva situació en la vall que duu aquest nom Les primeres referències documentals d’aquesta vall són de l’any 1012, i al llarg de tot el segle XII apareixen documentats topònims similars El 1342 Guillem de Carcerenya féu un establiment a Bernat Vidal sobre unes terres del Mas Nou de Carcerenya L’any 1399 aquest mas passà a poder de Margarida, esposa de Jaume Pallarès, i esdevingué aleshores la casa d’estiueig d’aquesta família barcelonina…

Situació Aquesta església és la parroquial i avui centra el petit nucli de població Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,0 —y 24,3 31 tdg 340243 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Molins de Rei a Vic per Sabadell Al tram de Sant Feliu de Codines a Centelles, al punt quilomètric 12,8 hi ha un trencall a mà esquerra vers ponent que en uns 100 m hi porta MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, després anomenat de Centelles Inicialment estigué vinculada a la…

L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és…

L’esment més antic de la parròquia de la vila de Bellpuig es troba en una llista de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on consta el prevere de Bellopodio Al llarg del segle següent es té notícia dels seus clergues i consta que el 1306 era de provisió dels Anglesola, dret que passà als Cardona-Anglesola, barons de Bellpuig Per les visites pastorals dels anys 1332 i 1425, se sap que els altars de l’església eren els de Sant Nicolau, Sant Joan, Sant Pere, Santa Anna i Tots els Sants Com a església matriu en depenia la capella de Sant Bartomeu amb la seva confraria i…