Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
La depressió de l’Empordà
La depressió de l’Empordà és determinada per falles d’edat neògena que la superposaren a l’edifici orogènic pirinenc, però la seva evolució és clarament relacionada amb la del marge oriental peninsular L’inici de l’activitat d’aquestes falles és difícil de precisar només és segura a partir del Miocè superior, quan s’enregistra, a l’entorn de la conca, la presència de successions sedimentàries importants i de formacions volcàniques El gruix de les successions neògenes encara no és conegut amb tota seguretat les dades de sondatges i de sísmica de reflexió indiquen que pot arribar…
Els aiguamolls del Baix Empordà
Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són,…
Els aiguamolls de l’Alt Empordà
Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà…
Jaciment de la Bisbal (Baix Empordà)
Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues…
Cigne petit
Als Països Catalans, el nombre de citacions ha estat de 20, corresponents a 12 hiverns A l’igual que passa a la Camarga, es pot trobar des del final d’octubre fins al final de març, amb la màxima el desembre i el gener Els estols tenen, en general, entre 3 i 9 individus, amb una màxima de 13 a Ullà Baix Empordà el 15-280363 Les altres localitats on s’ha controlat el cigne petit són aiguamolls de l’Alt Empordà mesos de gener de 1963 i 1985, delta del Llobregat gener del 1891, delta de l’Ebre febrer del 1964 gener de 1969, hiverns de 1971-72 i 1972-73 març del 1974…
Martinet fosc
La primera, i fins ara única, observació comprovada del martinet fosc Egretta gularis als Països Catalans és la d’un exemplar que, juntament amb 5 martinets blancs, arribà a l’estany de Vilaüt Alt Empordà el 240584, on romangué durant 12 dies Altres dues possibles citacions de martinets foscos són un exemplar el 250576, als aiguamolls de l’Alt Empordà i un exemplar barrejat amb tres martinets blancs, al delta de l’Ebre el 140579 Val a dir que l’observació de martinets de color obscur no és un fet gaire rar al delta de l’Ebre, però atesa la presència d’individus…
Els jaciments pliocens
Els jaciments de plantes fòssils del Pliocè dels Països Catalans s’han localitzat a Catalunya, i destaquen per la seva importància els voltants del Papiol Baix Llobregat, on s’han recollit gran quantitat d’impressions de fulles en diversos jaciments que, pel fet de pertànyer al mateix nivell estratigràfíc i trobar-se situats molt a prop els uns dels altres, podem considerar com un mateix jaciment en sentit ampli Els altres dos jaciments se situen a les rodalies de Siurana d’Empordà Alt Empordà i als voltants de la ciutat de Tortosa Baix Ebre Jaciments dels voltants…
El turó
El turó Mustela putorius és present al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, encara que molt escàs CENEAM / Fernando Cámara El turó, també anomenat furó, fura boscana, pudenta i espucnaix Mustela putorius , ha patit un procés de desaparició als Països Catalans A Catalunya, durant la dècada de 1990 era present sobretot a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, i se’n tenien poques dades en altres comarques Al començament de la primera dècada del segle XXI es van obtenir les darreres dades segures de les quals hom té coneixement…
Picot garser petit
La situació actual del picot garser petit és la d’un sedentari molt escàs i local als Pirineus, a la meitat oriental de Catalunya i als sectors més humits de les comarques septentrionals del País Valencià De fet, solament se n’ha comprovat la nídificació a la Menera Vallespir, a 1200 m, i també s’ha vist a la Catalunya Nord, el 160480, a Sant Miquel de Cuixà Al Principat, la dada més antiga és anterior al 1913 i es tracta d’una femella capturada a la província de Barcelona Posteriorment, en uns fruiterars prop de Linyola Noguera s’observà una parella l’inici de gener de 1956, la qual s’ignora…
Bitó americà
D’aspecte molt similar al bitó europeu, el bitó americà Botaurus lentiginosus és una espècie nord-americana que accidentalment arriba a Europa Als Països Catalans és excepcional, i fins ara només es coneix una captura efectuada el gener de 1961, en un estany prop de Roses Alt Empordà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina