Resultats de la cerca

Bisbe d’Antioquia, tingué un paper en l’evolució del dogma trinitari i fou acusat de monarquianista dinamístic monarquianisme i d' adopcionista El sínode d’Antioquia 268 que el condemnà dóna una descripció desagradable de la seva persona però aquesta i les altres fonts històriques són massa partidistes i escasses per a poder judicar bé

Afermà la supremacia de Lagaš i construí un canal entre el Tigris i l’Eufrates Ordenà l’execució de l’anomenat vas d’Entemena Musée du Louvre, obra d’argent amb una àguila leontocèfala, pròpia de l’art mesopotàmic, gravada, que fou trobat a Tello

Aconseguí de refer la fortuna del seu país, greument deteriorada pels regnats anteriors, i el 92 aC pactà amb els romans, que, comandats per Sulla, havien arribat a l’Eufrates Durant els últims anys del seu regnat combaté l’imperi dels selèucides, que ja es trobava en una decadència total

La seva obra surt d’una experiència política i de resistència vinculada a la seva lluita contra el comunisme que el dugué molt jove, només amb disset anys, a la presó Les seves obres més importants són Com és un port de muntanya 1980, Les muntanyes de Zangesur 1981, L’Eufrates a Babilònia 1985, El districte de Sinistra 1992, La visita de l’arquebisbe 1994 i L’olor de la presó 1999

Creà les condicions necessàries per a l’expansió assíria el s IX a C, iniciada ja pel seu pare Ashurdan II Derrotà el reconstituït Khanigalbat amb seu a Nísibis, Nairi i Urartu, al nord, Kummani i Kutmukhi, al nord-oest, i els akhlamu arameus del curs mitjà de l’Eufrates Vencé també Babilònia en la persona de dos dels seus reis, Shamashmudammiq i Nabu-shum-ukin, amb l’últim dels quals signà un tractat favorable a Assíria

Substituí Teodosi III i derrotà els musulmans, que empenyé fins als confins de l’Eufrates Intentà de reformar l’estat i de consolidar l’autoritat imperial Amb dos decrets 726 i 730 que prohibien el culte de les imatges originà la qüestió de la iconoclàstia Publicà també un nou codi que modificava la legislació de Justinià, i generalitzà el sistema dels temes Sostragué a la jurisdicció eclesiàstica de Roma la regió de l’Illíria, de fet dins l’imperi d’Orient, i la posà sota el patriarca de Constantinoble

Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió França Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 Tell Halula Síria un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates campañas de 1991 y 1992 Fou director del Museu d’Arqueologia Catalunya entre el juliol…

Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica

Estudià retòrica amb Quintilià a Roma al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria 81, on conegué Eufrates i Artemidor Havent tornat a Roma 88, seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932, la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de…

Fill d’Aššurrēšiši I, fou un dels sobirans assiris més guerrers En cinc anys 1115-11 conquerí quaranta-dos estats situats entre el Zab inferior i l’Eufrates i entre el N de Síria i la Mediterrània Al S, a l’últim, prengué Babilònia La seva ocupació no fou, però, duradora Aquesta fragilitat de les conquestes de Teglatfalassar, vàlida igualment en tots els altres casos, fou un dels punts dèbils de la seva política exterior El sistema de convertir en províncies els territoris sotmesos no fou implantat de forma regular fins al regnat de Sargó II Hom li deu algunes restauracions…