Resultats de la cerca

Hi desguassa el Shatt al-Arab, format per la confluència del Tigris i l’Eufrates, els alluvions dels quals n'han anat omplint la part nord-occidental La profunditat màxima és de 102 m, però la major part és inferior a 50 m Hi ha pesqueries de perles a les seves costes Antiga artèria comercial, ha vist augmentar la seva importància els darrers anys gràcies al descobriment i a l’explotació de jaciments petrolífers

La seva obra surt d’una experiència política i de resistència vinculada a la seva lluita contra el comunisme que el dugué molt jove, només amb disset anys, a la presó Les seves obres més importants són Com és un port de muntanya 1980, Les muntanyes de Zangesur 1981, L’Eufrates a Babilònia 1985, El districte de Sinistra 1992, La visita de l’arquebisbe 1994 i L’olor de la presó 1999

Creà les condicions necessàries per a l’expansió assíria el s IX a C, iniciada ja pel seu pare Ashurdan II Derrotà el reconstituït Khanigalbat amb seu a Nísibis, Nairi i Urartu, al nord, Kummani i Kutmukhi, al nord-oest, i els akhlamu arameus del curs mitjà de l’Eufrates Vencé també Babilònia en la persona de dos dels seus reis, Shamashmudammiq i Nabu-shum-ukin, amb l’últim dels quals signà un tractat favorable a Assíria

Mentre adorava el déu Ea a Šruppak, rebé d’aquest l’encàrrec de construir una arca, en la qual se salvaren del diluvi ell, la seva família i nombrosos animals En sortir de la nau, oferí sacrificis i Enlil li atorgà la immortalitat Anà a viure en una illa situada a les fonts del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on l’anà a visitar Gilgameš per a rebre'n la planta de l’eterna joventut

Substituí Teodosi III i derrotà els musulmans, que empenyé fins als confins de l’Eufrates Intentà de reformar l’estat i de consolidar l’autoritat imperial Amb dos decrets 726 i 730 que prohibien el culte de les imatges originà la qüestió de la iconoclàstia Publicà també un nou codi que modificava la legislació de Justinià, i generalitzà el sistema dels temes Sostragué a la jurisdicció eclesiàstica de Roma la regió de l’Illíria, de fet dins l’imperi d’Orient, i la posà sota el patriarca de Constantinoble

Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia

Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió França Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 Tell Halula Síria un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates campañas de 1991 y 1992 Fou director del Museu d’Arqueologia Catalunya entre el juliol…

És situada prop del naixement de l’Eufrates de l’Araxes És un centre agrícola blat, ordi, patates i d’ensenyament superior Atatürk Üniversitesi, fundada el 1957 Punt estratègic de les rutes comercials, fou conquerida pels bizantins que l’anomenaren Theodosioúpolis i posteriorment pels turcs 1201 Conquerida successivament pels mongols, turcs i perses, fou definitivament incorporada a l’imperi turc per Selim I 1514 Durant el segle XIX fou disputada pels russos El 1919 s’hi celebrà el primer congrés nacional turc Amb la repressió contra els armenis 1923 la ciutat decaigué,…

Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica

Estudià retòrica amb Quintilià a Roma al temps de Domicià fou tribunus militum a Síria 81, on conegué Eufrates i Artemidor Havent tornat a Roma 88, seguí el cursus honorum i l’any 100 obtingué el consolat sota Trajà, del qual escriví el Panegíric i rebé honors múltiples Amic de Tàcit, estimà l’eloqüència i es proclamava seguidor de Ciceró, Calvus i Demòstenes, però la seva oratòria fou sempre artificial, ben igual que les seves Lletres en nou llibres, traducció catalana de Marçal Olivar del 1932, la part més important de la seva obra, escrites al llarg de tota la seva vida i de…