Resultats de la cerca

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn…

Fou redactor de “La Publicitat” Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster Autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep MJordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial…

De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i féu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d'Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el féu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí decisivament la seva…

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Farmacèutic i químic, fou professor de química a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Exiliat el 1939, estudià art a Montpeller De tornada, s’establí a Figueres La seva obra, iniciada amb Catalunya i l’Europa futura 1934, té dos aspectes els estudis per a intentar de demostrar que l’art romànic s’originà a Catalunya L’Empordà, bressol de l’art romànic , 1962 Catalunya, origen de la pintura medieval , 1963 i l’elaboració d’una ambiciosa teoria sobre les civilitzacions i els cicles històrics Matemàtica de la història , en 17 volums, uns quants dels quals publicats en català…

Fou dibuixant a L’Espanya Industrial, enginyer i catedràtic de dibuix a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona Des de molt jove escriví poesia en català, i el 1858 collaborà en l’antologia Los trobadors nous Participà en els Jocs Florals de Barcelona des del 1859, on guanyà l’englantina amb la poesia Són ells , dedicada als almogàvers, que obtingué un èxit clamorós El 1878 fou proclamat mestre en gai saber El 1861, en un viatge d’estudis, assistí a les festes del felibritge a Tarascó, i inicià les relacions entre els poetes romàntics catalans i els occitans, l’obra dels quals Mistral…

De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula  Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i…

Els documents més antics conservats daten dels darrers segles de la dinastia shang segles XIV-XII aC, aproximadament Són inscripcions sobre ossos i closques de tortugues Tant aquests com les gravades en vasos cerimonials de bronze són molt breus i no constitueixen documents literaris pròpiament dits Quant a la poesia, la primera antologia és l’anomenada Shijing ‘Clàssic de poesia’, consistent en poemes cantats en temples, corts i pobles, que rebé la forma definitiva aproximadament en temps de Confuci 551-497 aC S'integra en els llibres considerats com a “clàssics confucians”, i ha influït en…

Llicenciat en filosofia i lletres i sacerdot 1882 fou membre de la societat La Jove Catalunya i fundà a Girona La Vetllada 1881, primer setmanari d’aquesta ciutat, de marcat to conservador Deixà inèdites les seves poesies, que pòstumament foren recollides en Semprevives 1910 i en Lectura Popular Com a compositor és autor de dues misses per a veus i acompanyament instrumental