Resultats de la cerca

Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…

Estudià a Dresden i debutà el 1970 a Cottbus Després d’un breu període a Leipzig, el 1982 tornà a Dresden, on es presentà el 1985 cantant El caçador furtiu , de Weber, en la reinauguració de la Semper Oper El seu repertori inclou papers d’òperes de G Verdi, G Bizet i, sobretot, R Wagner El 1984 debutà amb el paper titular de Tannhäuser a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres, i quatre anys més tard ho feu a Houston, sempre amb la mateixa òpera Ha cantat amb gran èxit a Brusselles, París, Buenos Aires i Munic, on el 1988 tingué un gran èxit en Die ägyptische Helena 'L’…

També pintor, dibuixant i escenògraf, fou membre del Grup 47 Emigrà a Palestina 1933, visqué a Londres i retornà a Palestina com a oficial anglès Fou intèrpret en el procés de Nuremberg 1946-49 Del 1957 ençà resideix a Suïssa És autor d’obres radiofòniques importants, com Prinzessin Turandot ‘La princesa Turandot’, 1954, adaptada també per al teatre i la televisió, Das Opfer Helena ‘Helena la víctima’, 1955 adaptació teatral, 1959 i Herrn Walsers Raben ‘Els corbs del senyor Walser’, 1960 d’obres teatrals de l’absurd, com Spiele, in denen es dunkel wird ‘Jocs, en els…

A 17 anys féu representar el seu primer drama en vers Gestern ‘Ahir’, 1891 seguiren Der Tod des Tizian ‘La mort del Ticià’, 1892, Der Tor und der Tod ‘El boig i la mort’, 1893 i Der Abenteurer und die Sängerin ‘L’aventurer i la cantant’, 1899 Més endavant escriví versions de tragèdies antigues, com Elektra 1904 i Ödipus und die Sphinx ‘Èdip i l’esfinx’, 1905 Collaborà amb Richard Strauss com a llibretista Elektra 1909, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, 1911, Ariadne au Naxos 1912-16, Die Frau ohne Schatten ‘La dona sense ombra’, 1919, Die Ägyptische Helena ‘L’…

D’origen grec, al s XI era una de les famílies feudals més poderoses de Tràcia Joan Cantacuzè fou coronat emperador de Bizanci conjuntament amb Joan V, casat amb la seva filla Helena Associà a l’imperi el seu fill Mateu Cantacuzè 1354-57 i concedí el despotat de Mistra a un altre fill, Manuel Cantacuzè , al qual succeí l’esmentat Mateu, pare de Demetri Cantacuzè , desposseït el 1384 del despotat, i de Joan Cantacuzè , titulat dèspota de Mistra la filla d’aquest, Helena Cantacuzè , es casà amb Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona Caiguda Constantinoble en poder…

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754, Maria …

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…

Restaurà el sepulcre de Sant Feliu 1517 i contractà, juntament amb el murcià Pedro Fernández, el retaule de Santa Helena de la catedral de Girona 1519, obra que completaren dos anys més tard

El 1815 anà amb Napoleó a Santa Helena, on escriví el Mémorial de Sainte-Hélène 1822-23, corpus del pensament polític i militar de Bonaparte, però discutible, perquè Las Cases sovint en modificà les opinions

Fill de Deucalió i net de Minos Com a pretendent d’Helena, participà en la guerra de Troia i en fou heroi assenyalat Mozart compongué sobre aquest tema l’òpera Idomeneo, re di Creta 1781