Resultats de la cerca

La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i transcendental’,…

S'hi discutiren principalment qüestions de fenomenologia El cercle es trencà al començament de la Primera Guerra Mundial quan E Husserl es traslladà a la Universitat de Friburg

Com a seguidora de Husserl, l’escola s’adhereix a suggeriments d’aquest, però en foragita les implicacions idealistes Com a òrgan d’expressió, tingué, del 1913 al 1940, el Jahrbuch für Philosophie und Phänomenologische Forschung ‘Anuari de filosofia i d’investigació fenomenològica’, fundat per Husserl, i des de l’any 1940 té la revista nord-americana Philosophy and Phenomenological Research

Estudià especialment problemes de lògica i de filosofia de les matemàtiques des del punt de vista de la fenomenologia de Husserl

Traducció del mot alemany Erlebniss , la vivència fou estudiada per Dilthey i Husserl L’ús, generalitzat, del terme té unes connotacions intimistes i alhora interpersonals molt peculiars

Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…

Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber…

En la filosofia de Plató, és dit de la imatge de les coses quan hom les contempla en el seu caràcter ideal, que reflecteix la seva essència Aquest terme també té una gran influència en la fenomenologia de Husserl reducció eidètica

La vivència de l’acte de comprensió de l’objecte és, segons Husserl, allò que el constitueix Una reformulació d’aquesta noció ha estat desenvolupada per E Levinas, el qual no deriva la significació de l’acte intencional, ans del reconeixement d’altri entès com a acte originari