Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
pobre de Jahvè
Bíblia
En la Bíblia, tota persona desafortunada, malalta, indefensa, com l’immigrat, l’orfe, la vídua, l’oprimit.
Des del profeta Sofonies, pren un sentit religiós en el seu infortuni, el pobre confia en Jahvè Finalment, després de l’exili s VI aC la paraula expressa la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, potser un moviment de gent piadosa, nascut pel profetisme o els humils o simplement els justs En les benaurances benaurança són els privilegiats del Regne de Déu
oracle de Jahvè
Bíblia
En la Bíblia, fórmula literària que sol concloure un oracle profètic introduït per Així parla Jahvè
.
Sovint constitueix una addició posterior d’origen litúrgic
judaisme
© Fototeca.cat
Judaisme
Religió dels jueus, fundada per Abraham
i fonamentada en un pacte entre Jahvè i els patriarques i la seva posteritat ( aliança
).
Enfront del naturalisme politeista dels pobles veïns, el poble d'Israel, escollit precisament per rebre i difondre la veritat revelada, proposà un monoteisme estricte Ultra el seu caràcter absolutament unitari, Déu és definit com l’ésser transcendent i sobirà, creador a partir del no-res, sant, just, omniscient i totpoderós Jahvè ha creat el món en un acte lliure de bondat, i l’home, dotat d’una ànima immortal i creat a la seva imatge, reflecteix la llibertat divina Aquesta llibertat comporta la responsabilitat de l’home envers les seves pròpies accions, i el premi o el càstig…
rei
Religió
Bíblia
Cristianisme
Títol donat d’antic a la divinitat: al déu Moloc (‘rei’) de Canaan, a Júpiter rei dels déus, a Plutó rei dels inferns, etc..
Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre
poble de Déu
Judaisme
Cristianisme
Designació del poble d'Israel en tant que poble escollit per Déu i objecte de l’aliança, que li imposava de servir-lo amb exclusió de tot altre déu.
Els profetes, i més tard Joan Baptista, Jesús i Pau, lluitaren contra una mentalitat de privilegi, en el sentit de garantia de protecció divina i de salvació Per això el Nou Testament estén el concepte a l'Església, anomenant-la Israel de Déu o església de Déu, traduint així l’hebreu Qahal-Jahvè ‘aplec del poble davant Jahvè’, és a dir, el poble de la nova aliança i dipositari de les promeses messiàniques
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
benaurança
Religió
Bíblia
Estat feliç de la persona tenint Déu com a motiu principal.
La Bíblia presenta la benaurança de Déu com el símbol d’una situació a la qual tot home aspira Jahvè vol que els homes participin de la seva benaurança, i per això la promet al poble que el tindrà per Déu La font de la benaurança sempre és Déu, però el concepte evolucionà segons les èpoques Inicialment consistia en l’acumulació de béns terrenals Aviat hom s’adonà que aquesta benaurança era relativa, i que l’home no podia evitar l’angoixa per la brevetat d’aquest benestar Llavors començà a tenir cos la concepció d’una benaurança ultramundana i eterna La literatura sapiencial…
anyell de Déu
Bíblia
Expressió aplicada per Joan Baptista a Jesús, en la qual és considerat víctima innocent.
Una imatge semblant fou aplicada per Isaïes al “servent de Jahvè"
propiciatori
Bíblia
Tapa d’or massís que cobria l’arca de l'aliança, als extrems de la qual hi havia col·locades cara a cara les figures de dos querubins
.
Considerada com el tron on residia Jahvè i on manifestava la seva presència, tenia una funció especial en el ritual del sacrifici pel pecat del poble