Resultats de la cerca

El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i…

La vida musical lituana fou fortament influïda per la russa i la polonesa Al segle XVIII penetrà al país l’òpera italiana, que arrelà especialment a Vílnius La duresa de l’ocupació russa —que arribà a prohibir tota mena d’espectacles públics— reduí la vida musical i teatral a l’exili El centre principal fou, així, Chicago, on Mikas Petrauskas, autor d’òperes, com Birute 1908, fundà un conservatori lituà de música Amb la independència lituana, fou obert a Kaunas un teatre d’òpera 1920, a l’entorn del qual sorgí una destacada activitat de ballet El govern soviètic de Lituània…

El genearca és Sunigal Sapieha mort el 1330 El seu fill homònim, en ésser batejat, rebé el nom de Simó Sapieha i fou admès dins la noblesa polonesa De dos nets seus es formaren les línies existents la línia dels Sapieha-Różański , els membres de la qual obtingueren la dignitat de prínceps del Sacre Imperi 1700, i la línia dels Sapieha-Kodeński , els membres de la qual foren comtes 1572 i prínceps 1633 del Sacre Imperi La seva ascensió fou obra de Lew Sapieha 1557-1633, gran canceller de Lituània 1589-1623 i principal collaborador del rei Segimon III en les temptatives de…

El nom ve de la possessió de Czartorysk Volínia que adquiriren vers el 1400 Foren creats ducs de Klewan i de Zukow, possessions que havien adquirit vers el 1430, i senyors de l’ordinariat de Goluchów Entre els membres d’aquest llinatge destacaren el príncep Casimir Czartoryski mort el 1741, gran canceller de Lituània i castellà de Wilna, i el seu fill i successor en els títols, príncep Frederic Miquel Czartoryski mort el 1775, starosta de Gradzik i de Luck, vicecanceller de Lituània el 1724 i gran canceller el 1752 El seu nebot, el príncep Adam Casimir Czartoryski…

Erròniament, d’allò que eren en realitat grans principats, hom n'ha dit grans ducats Lituània, Moscòvia, Kíev, etc

Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers i foren…

Rússia obtingué —en canvi de la renúncia de Lituània i de la Rússia Blanca— Smolensk, la Ucraïna de l’esquerra del Dnièper i Kíev Fou establerta una aliança militar contra els tàtars i els turcs i concedida la llibertat religiosa i de comerç als dos països belligerants

Instaurada el 1992 arran de la independència del país Se subdiveix en 100 centai

L’arquitectura nacional és de fusta Entre els monuments de pedra n'hi ha d’estil gòtic internacional, nombrosos edificis barrocs i altres d’estil neoclàssic exemples d’aquests tres tipus són, a Vílnius, el castell s XIV, la universitat s XVII i la catedral catòlica 1777-1801, respectivament Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de les ciutats bombardejades fou duta a terme unint a l’arquitectura utilitària elements nacionalistes Quant a les arts plàstiques, hi hagué una forta influència bizantina als segles XIII-XV al segle XVI foren combinades la influència gòtica i la…

Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam