Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Antoni Llodrà
Literatura catalana
Poeta, escriptor satíric i traductor.
Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà diverses obres de Lucreci Escriví poemes lírics i goigs, però destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia Madrid 1791, Palma 1802 i Carta del maestro a su discípulo Palma 1802 Deixà inèdita una Comedia de la general conquista de Mallorca
Antoni Llodrà
Literatura catalana
Escriptor.
Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa 1838 i altres obres llatines Escriví poemes lírics i goigs, però es destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia 1791 i Carta del maestro a su discípulo 1802
Antoni Josep Pont i Llodrà
Cristianisme
Sacerdot i músic.
Fou organista de la parròquia de la seva vila i el 1897 fundà, juntament amb Antoni Noguera, la Capella de Manacor, que tingué molta relació amb els intellectuals regionalistes mallorquins Dirigí també la capella de la seu de Mallorca i replegà tonades populars mallorquines, publicades en part per Felip Pedrell en el seu Cancionero musical español El seu germà Andreu Pont i Llodrà Manacor 1861 — Llucmajor 1938, sacerdot, dirigí La Gaceta de Mallorca 1907-10, d’un catolicisme força avançat socialment
Antoni Josep Pont i Llodrà
Música
Organista i director coral mallorquí.
L’any 1878 fou ordenat de prevere El 1897, juntament amb el compositor A Noguera, fundà la Capella de Manacor, entitat que dirigí fins el 1925 i que esdevingué model i motor del moviment coral de Mallorca Entre el 1887 i el 1903 fou l’organista titular de la parròquia de Manacor, i en 1903-09 exercí de mestre de capella a la seu de Mallorca Es dedicà durant alguns anys a aplegar el patrimoni musical del folklore mallorquí El 1917 obtingué el premi del Concurs de Música Catalana de Barcelona amb el treball Collecció de tonades i danses mallorquines amb descripció gràfica Algunes de les seves…
Pau Villalonga
Música
Compositor mallorquí.
Se sap que exercí de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona i l’any 1562 és citat com a músic vinculat a la catedral de Mallorca El 1564 el capítol de la seu mallorquina el convidà a dirigir la seva capella i el dia 6 de juny d’aquell any fou nomenat mestre titular Villalonga contribuí a consolidar el conjunt musical de la catedral i hi sistematitzà la pràctica del cant d’orgue El 1595 fou probablement el responsable de la creació d’un joc de ministrils , format per cinc instrumentistes i destinat a realçar les solemnitats litúrgiques i a prestar uns serveis externs de lloguer…
Manacor
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del migjorn de Mallorca.
El relleu s’inscriu en els tres paisatges des Pla, la serra de Llevant i sa Marina El primer és format per un substrat miocènic, sovint de margues burdigalianes, recobert, en part, de fèrtils alluvions quaternaris l’altitud és modesta 100-150 m, i té l’aspecte d’una depressió tectònica, amb turons de gresos més resistents el buidatge de l’erosió és visible a ponent, on el torrent de sa Vall drena aquest sector vers la badia d’Alcúdia La serra de Llevant és relativament deprimida llindar de Manacor , franquejable des de la mar pel coll de Serrella i discontínua, formada per materials…
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra
Art gòtic
El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de la Vall de Betlem es dreça al peu del serrat de les Ermites, a la serralada de Marina, dins del terme municipal de Badalona, en un indret estratègic, proper a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, però poc visible des de les ciutats veïnes S’hi pot accedir des del barri badaloní del Canyet i també des de Santa Coloma, a través de pistes de terra El monestir és un conjunt del gòtic tardà, amb modificacions posteriors, de gran interès per la seva unitat i la seva distingida aparença, amb murs de maçoneria i tàpia, estucats, amb restes d’…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (IV)
La generació d’entre segles De tots els calcògrafs que se citaran d’ara endavant, ens en vam ocupar amb motiu de la nostra recerca doctoral La calcografia catalana del segle XVIII Dels argenters als primers acadèmics i de tots ells vam elaborar exhaustius apartats monogràfics, en els quals consta la catalogació de totes les làmines i estampes localitzades fins ara, juntament amb les corresponents aportacions documentals i/o analítiques, la publicació dels quals tenim actualment en preparació Així, basant-nos en aquest material, resumirem aquí l’evolució de la calcografia catalana, destacant…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (II)
Situació social i cultural L’art gràfica, tal com ja s’ha anat definint al llarg del text, no deixa de ser la conjunció d’una activitat artística i manual Si bé és cert que amb el temps aconseguí –igual que la pintura– de ser considerada entre les arts liberals, el seu llarg i variat procés de realització continuà vinculat a tècniques molt pròximes als oficis mecànics Com es podrà veure més endavant, la tasca del gravador ha estat sempre un ofici dur, generalment poc remunerat i poques vegades considerat en la seva qualitat intrínseca Només alguns gravadors acadèmics van aconseguir de ser…