Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
projecció transversal de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, obtinguda amb la mateixa transformació de coordenades que la de Mercator, però en la qual el cilindre sobre el qual es projecta és tangent al globus per dos meridians oposats, que formen l’anomenat meridià central de la projecció.
És conforme En petites zones al voltant del meridià central l’escala és pràcticament constant Hom empra sovint modificacions d’aquesta projecció Una d’elles consisteix a utilitzar un cilindre transversal que és secant al globus per dos meridians Una altra consisteix a projectar un globus ellipsoidal en comptes de l’habitual globus esfèric sobre un cilindre transversal aquesta és l’anomenada projecció transversal de Mercator universal o projecció UTM , que és molt emprada en cartografia moderna, especialment en la destinada a fins militars
projecció de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cilíndrica, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant una certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades cartesianes del corresponent punt del mapa són x=R λ i y=RL=R ln tgπ/4+ϕ/2, on R és una constant igual al radi de l’esfera model de què hom parteix per a fer la projecció i L és la latitud creixent Aquesta projecció és conforme Els meridians són representats en el mapa mitjançant rectes paralleles equidistants i els parallels ho són mitjançant rectes perpendiculars a les anteriors i la separació entre les quals és proporcional a 1/cosϕ μ , on ϕ μ és la latitud mitjana dels dos…
projecció
© Fototeca.cat
Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’escala no és la…
mapamundi
© Fototeca.cat
Cartografia
Mapa que representa la superfície de la Terra dividida en dos hemisferis.
A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció
projecció sinusoidal
Cartografia
Tipus de projecció pseudocilíndrica en què els meridians són corbes sinusoidals.
És equivalent i permet de representar tot el globus, bé que les grans distorsions que es produeixen a les zones polars el fan més útil per a representar zones extenses equatorials i tropicals És anomenada també projecció de Sanson-Flamsteed o de Mercator-Sanson-Flamsteed
loxodromia
Cartografia
Corba guerxa descrita sobre la superfície esfèrica terrestre per un punt que gira al voltant d’un pol allunyant-se’n contínuament tot tallant els meridians amb un angle constant.
És la trajectòria de la nau que va navegant sense canviar de rumb quan aquest no és ni tramuntana ni migjorn, ni llevant ni ponent La loxodromia només difereix de l’espiral logarítmica pel fet de no ésser una corba plana A les cartes amb projecció Mercator, les loxodromies són representades per línies rectes, puix que aquestes cartes han estat concebudes especialment per tal de complir aquesta condició essencial Les naus van gairebé sempre seguint arcs de loxodromies, perquè són rutes ben fàcils de servar, gràcies a la brúixola i a les esmentades cartes L’arc de loxodromia té l’…
cercle d’altures iguals
Transports
Lloc geomètric dels punts de la Terra des dels quals, en un mateix instant, hom veu un astre a una mateixa altura.
En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran importància, perquè en prendre l’…
corba d’altura
Transports
Figura obtinguda en representar en una carta Mercator el cercle d’altures iguals.
oceanografia operacional
Geografia
Branca de l’oceanografia encarregada de la predicció de l’estat de la mar i dels corrents marins.
L’augment d’observacions oceàniques ha permès que es poguessin establir sistemes de predicció oceànica equivalents als que existeixen en meteorologia Aquests sistemes generalment consisteixen en tres elements un sistema d’observació de l’oceà, un model numèric de la circulació oceànica i un sistema d’assimilació de les observacions al model numèric L’augment de la potència dels ordinadors ha permès augmentar la resolució dels models numèrics, però, tot i així, la millora més important ha estat en la xarxa d’observació de l’oceà amb la posada en funcionament definitiva de la xarxa de mesures…
corba d’altura
Geografia
Lloc geomètric obtingut en representar en una carta Mercator el cercle d’altures iguals.
Per la complicació del seu traçat, normalment se'n representa la recta secant o tangent i constitueix el lloc geomètric de la posició de l’embarcació