Resultats de la cerca

Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…

Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430

Canonge de Barcelona, ardiaca d’Empúries La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat Sapera i Dídac Garcia L’obra no fou editada fins el 1495 compilació Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus

Doctor en dret civil i canònic, s’establí a Barcelona, on exercí d’advocat Anotà les Observationes sacri regii Senatus Cathaloniae de Miquel Ferrer 1608 publicà, amb el títol d' Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae 1610, unes notes tretes d’autors pràctics de Catalunya per tal de demostrar l’obscuritat d’algun punt de l' Apparatus ad constitutiones Cathaloniae de Tomàs Mieres

Oriünd de la comarca d’Osona Deixà interessants treballs inèdits, que romanen a la biblioteca del monestir d’El Escorial, sobre els drets dels castells termenats i llurs jurisdiccions i sobre el dret de represàlies, elaborats sobre els usatges i les constitucions de Catalunya, les commemoracions de Pere Albert i dret comú feudal foren, més tard, tinguts en compte per Tomàs Mieres i Joan Socarrats

Clergue, ciutadà de Girona, es doctorà en drets i fou lector a la Universitat de Montpeller El 1386 fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria gironines És autor d’un aplec de costums de la diòcesi de Girona i d’uns comentaris als Usatges de Barcelona i a les Constitucions de Catalunya, perduts Tomàs Mieres el considerà com un dels seus mestres Síndic de la ciutat de Girona en el parlament del Principat de Catalunya del 1410, s’oposà a la constitució del quart braç de cavallers i homes de paratge, separat del de nobles i magnats, i participà a favor del comte d’Urgell en…

Al servei del partit güelf, fou nomenat primicier de la milícia de la Croce 1274 exercí diversos càrrecs municipals El 1255 escriví una Summa Artis Notariae, coneguda també per Formularium i per Rolandina , molt difosa i editada fins al s XVII Vers el 1280 escriví l' Apparatus amb comentaris i explanació de la seva Summa , anomenats també Aurora i amb el temps, per llur diafanitat, Meridiana Aquesta obra i en general tots els seus escrits, plenament romanitzats, serviren per a refermar la penetració pràctica del dret justinianenc en l’àmbit notarial de l’àrea del dret comú A Catalunya són…

Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua , dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari , que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per…

Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a la Universitat d’Oñati Guipúscoa 1897 Des de la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona 1918-20 dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial, i com a director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya publicà les Institucions de dret català 1921 i Texts de dret català antic, entre altres Presidí també el Centre Excursionista de Catalunya 1927-31 i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i…

Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes, constitucions…