Resultats de la cerca

A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís…

Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país, si el COI…

La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable En concret, aquests…

L’art romànic català fou presentat al món a París el 1937 La presentació girà a l’entorn d’una gran exposició organitzada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura del Govern francès El Govern de la Generalitat havia traslladat bona part de les grans obres del romànic català a Olot, on semblava que estaven més protegides dels bombardeigs de l’aviació feixista italiana que al Museu d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc de Barcelona L’exposició "L’art catalan" Del Jeu de Paume a Maisons-Laffitte L’exposició, anomenada “Du X…

La guerra de Successió a la corona de les Espanyes 1704-1715 fou una guerra europea que, en alguns aspectes, continuava la primera que s’havia esdevingut la guerra dels Trenta Anys 1618-1658 Com que alguns punts de l’Amèrica del Nord foren, també, escenari bèllic, alguns autors han escrit que la guerra de Successió fou la primera guerra mundial de la història Els escenaris bèllics de la guerra de Successió La decisió sobre la tria del successor d’una corona, quan mancava el descendent “natural”, fou el detonant El fons de la qüestió era la competència entre monarquies absolutes…

La revolució industrial anglesa fou una revolució cotonera La producció de tota mena de peces de roba de cotó, generada per una forta demanda, va esdevenir la principal indústria britànica La matèria primera, el cotó en floca, procedia de les colònies de l’imperi britànic l’energia, el carbó, era a tocar de les noves fàbriques La revolució cotonera catalana, un dels fets que va canviar l’Europa mediterrània --i l’Amèrica Llatina--, es féu amb cotó que no procedia de colònies pròpies, i amb carbó de mines situades fora de la conca mediterrània Els capitals procedien del comerç amb les…

La ràdio va protagonitzar una part important de la vida política durant els anys 1930 i, des del 1939, va esdevenir una peça clau en la lluita política La Segona Guerra Mundial 1939-45 i, sobretot, la guerra freda 1947-89, difícilment es podrien entendre sense les emissions radiofòniques Catalans a les emissores de ràdio La importància d’aquest mitjà de comunicació era considerada per tots els governs, com també pels qui aspiraven a ser governants Des del 1941, i encara més, a partir del 1947, la població amb accés a un aparell receptor va anar creixent, i el nombre de programes i de centres…

Els reptes de tota mena, també sanitaris, que va suscitar la guerra d’Espanya 1936-39 es troben en l’origen d’innovacions mèdiques importants que responien a les grans necessitats de guariment d’unes societats assolades per la violència i la guerra Fins a l’estiu del 1936, les transfusions de sang es feien de braç a braç del braç de la persona que era donant al braç de la que rebia la sang Les limitacions d’aquest procediment són òbvies, sobretot si la demanda de transfusions és massiva i es localitza lluny dels hospitals Frederic Duran-Jordà Barcelona, 1905 – Manchester, 1957, metge i químic…

L’exili català de l’hivern del 1939, per les dimensions i el dramatisme que presentà, és l’únic precedent dels grans moviments de població causats per la Segona Guerra Mundial, que s’inicià uns quants mesos després S’exiliaren persones de totes les edats, soldats i civils Es tractava de persones de nacionalitat espanyola, unes 470000 aproximadament, i, també, dels membres que quedaven de les Brigades Internacionals L’exili durant la guerra civil 1936-1939 S’exiliaren soldats i oficials de l’exèrcit republicà, tot el govern de la Generalitat, tot el Parlament català, els governs municipals,…