Resultats de la cerca

Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius…

L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…

De família originària de Sant Feliu de Guíxols, residí des de petit a Barcelona estudià dret a Cervera 1829-35, on es doctorà, i a Barcelona exercí del 1835 al 1846 de fiscal de la intendència militar, i es dedicà després a les lletres Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí gran nombre d’obres d’història Guizot, Anquetil, etc i publicà una gran quantitat de recopilacions de diversos texts, cròniques, etc en aquest sentit cal destacar Las glorias nacionales 1852-54 i Anales de España 10 volums, 1857-59 Publicà també obres dramàtiques El…

Fill del metge de Medina de Rioseco Castella —installat a València de jove— Alfons de Virués, amic i corresponsal de LVives El seu germà Jeroni fou també metge i poeta, membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València un altre germà, Francesc, fou teòleg, poeta i beneficiat de la Seu de València, i la seva germana Jerònima fou una famosa llatinista Cristòfor seguí la carrera militar el 1602 era capità Participà en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat Féu diverses estades a Madrid La seva vida itinerant explica en part la seva desconnexió del món humanístic valencià A Madrid…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme Cònsol a Londres, estudià la poesia de TSElliot del qual traduí al grec The Waste Land , el 1936, precedit d’un llarg i important estudi i publicà Mithistórima 1935, traducció catalana de Carles Miralles, obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda les possessions…

El 1950, anà a viure amb la seva família a Barcelona, on ha residit i ha treballat, tot i que ha mantingut forts vincles amb la seva ciutat natal Ha pres part en nombroses activitats cíviques i culturals, entre les quals com a professor de català i com a membre d’Òmnium Cultural, de la junta directiva de la qual ha estat membre Molt introduït en l’excursionisme ha publicat nombrosos llibres d’excursionisme, entre els quals destaquen  El noms de lloc de Tremp i els seus agregats , que el 1966 guanyà el premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia, de la qual ha estat membre durant…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados 1926, el monument al Sagrat…

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…

Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué…