Resultats de la cerca

Al Paraguai, on la política evangelitzadora dels antics jesuïtes i llurs reduccions foren més patents, el procés d’alfabetització de la població modificà l’estructura de les literatures orals, bàsicament de caràcter religiós i ritual, amb la introducció d’elements castellanitzants a les llengües originàries Entre els llibres publicats durant la colonització destaquen Diccionario guaraní 1624, Vocabulario de la lengua guaraní 1624 i Tesoro de la lengua guaraní 1639

El 1947 s’exilià per la seva oposició al règim de Stroessner i el 1983 adoptà la nacionalitat espanyola El 1989 pogué retornar a Paraguai i rebé el premi Miguel de Cervantes Fou l’escriptor paraguaià més destacat del segle XX Els seus contes descriuen la violència i la misèria del seu país El trueno entre las hojas 1953, El baldío 1966, Madera quemada 1967, Moriencia 1969 També publicà novelles com Hijo de hombre 1960, Yo el Supremo 1974, considerades entre les millors de la literatura llatinoamericana moderna, Vigilia del almirante 1992, El fiscal 1993, Madama Sui 1996 i La…

Neix sota la preponderància del Modernisme Alejandro Guanes i Eloy Farina Núñez en són els primers noms notables Les dues generacions modernistes giren entorn de les revistes Crónica 1913-15 i Juventud 1823-25, i els poetes més destacats són Guillermo Molinas Rolón, Leopoldo Ramos Giménez i Pablo Max Ynsfrán Interès a part pel seu caire de poeta popular i pel seu bilingüisme guaraní i castellà té Manuel Ortiz Guerrero Aquest bilingüisme havia afectat en general el desenvolupament de la literatura paraguaiana amb el Modernisme comencen els primers signes d’expressió nacional, i és a partir de…

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament…

S'enfrontà a l’oligarquia local i a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se a Xile, on organitzà la primera escola normal 1842, collaborà al diari El Mercurio de Valparaíso i fundà El Progreso aSantiago Escriptor romàntic, el 1845 publicà el seu assaig novella Facundo Civilización y Barbarie Viatjà pels EUA i per Europa Havent tornat a l’Argentina, publicà Mi defensa, on rebutjà els atacs que li feien els rosistes, i Recuerdos de provincia , una de les millors obres de la narrativa argentina S'uní com a corresponsal als federalistes de José Urquiza 1852 i assistí a la caiguda de Rosas, la…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i…

L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha estat l’única expressió…