Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Ferran Patxot i Ferrer
Literatura catalana
Autor teatral, narrador i historiador en llengua castellana.
Vida i obra Es doctorà en dret a Cervera i exercí com a fiscal de la intendència militar a Barcelona 1835-46 Utilitzà sempre pseudònims i popularitzà especialment el de Manuel Ortiz de la Vega Traduí nombroses obres d’història de Guizot i Anquetil, entre d’altres i publicà recopilacions de textos històrics Las glorias nacionales , 1852-54 Los héroes y las grandezas de la tierra , 1854-56 Anales de España , 1857-59 Planificà i inicià la narració llegendària El mansueto, o Las cuevas de Montserrat 1860, redactada per Manuel de Lasarte, i publicà també obres dramàtiques El tejedor , 1838 Buen…
Ferran Patxot i Ferrer publica la novel·la Las ruinas de mi convento
Ferran Patxot i Ferrer publica Las ruinas de mi convento, novella de molt èxit reivindicativa dels monuments medievals cremats els anys 1835-37
patxoc | patxoca
Feixuc en el caminar, mancat d’agilitat i de gràcia en els moviments.
El Telégrafo
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Barcelona l’1 de novembre de 1858, creat i dirigit per Ferran Patxot.
A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les…
Anales de España
Historiografia catalana
Obra de maduresa de Manuel Ortiz de la Vega [pseudònim de Ferran Patxot i Ferrer], en què compendia en deu volums la història d’Espanya des de l’antiguitat, i amb la qual es consagrà com a continuador de l’obra de l’historiador i religiós Juan de Mariana.
El títol complet és Anales de España desde sus orígenes hasta el tiempo presente Presenta una estructura interna homogènia en què cada volum conté un pròleg en el qual l’autor exposa l’objectiu que l’ha dut a escriure’l hi ha una certa escassetat de treballs històrics d’interès, uns llibres o capítols que abracen la cronologia assenyalada, i un índex de matèries i làmines Dedicà el darrer any de la seva vida 1859 a escriure els tres últims volums, més extensos que els anteriors, i referents a les dinasties austríaca i borbònica, les quals ja havien estat tractades per l’autor en un estudi…
Fundació Concepció Rabell i Cibils
Música
Entitats culturals i cíviques
Fundació cultural creada per Rafael Patxot i Jubert, com a marmessor de la seva cunyada Concepció Rabell i Cibils (Sarrià, Barcelona o Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XIX – Barcelona, 17 de gener de 1919).
El 1922 aquesta institució fundà l’ Obra del Cançoner Popular , societat dedicada a la compilació de la música popular dels Països Catalans, i el 1927 creà el Premi de Composició Musical Concepció Rabell A conseqüència de la guerra i de l’exili de Rafael Patxot a Suïssa, el 1939, la fundació deixà d’existir Bibliografia Obra del Cançoner Popular de Catalunya Sansalvador i Cortès, Just Materials, vol III Memòries de missions de recerca, crònica , Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda Romaguera, Barcelona 1929
,
atles climatològic
Meteorologia
Recopilació de dades meteorològiques.
Per al Principat el més interessant d’aquests atles és l’ Atles pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i que correspon al volum I de les Memòries Patxot, publicat a Barcelona l’any 1930 Cal citar també dins aquest grup, bé que amb un caràcter molt diferent l’ Atles elemental de núvols d’Eduard Fontserè, en el qual són establerts tots els tipus de núvols d’acord amb una determinada classificació
Antoni Planàs i Marca
Música
Músic.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet, Antoni Nicolau i violoncel amb Josep Soler i Ventura Fou el violoncellista del Quartet Renaixement que dirigia Eduard Toldrà Compongué obres corals i instrumentals, per algunes de les quals guanyà diversos premis Concurs Patxot, Festa de la Música Catalana La seva obra La Dama de Tremp fou premiada a Nova York Des del 1921 escriví sardanes, d’una gran perfecció tècnica i originalitat, com Dolç esplai, Sant Jordi i Patronal lleidatana