Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus…
ou
Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més…
esquelet visceral
Anatomia animal
Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.
En els ciclòstoms constitueix el suport cartilaginós de les bosses branquials, el qual és unit al crani per la part superior En els peixos consta de set arcs, anomenats arc mandibular, arc hioidal i arcs branquials L’arc mandibular integra la mandíbula, i és format pel cartílag de Meckel, que forma la mandíbula inferior, i el cartílag palatoquadrat o mandíbula superior L’arc hioidal forma el suport antena de la primera brànquia, i en els peixos de suspensió hiostílica i amfistílica constitueix la totalitat o una part del suport de l’arc mandibular Cadascun dels arcs branquials, com també l’…
arc visceral
Anatomia animal
Cadascuna de les peces esquelètiques (cartilaginoses o òssies) en forma d’arc que, en nombre de set parells, són situades a la part anterior del tronc, als costats de la faringe, dels vertebrats aquàtics (agnats, peixos i larves d’amfibis) i terrestres; en els vertebrats terrestres són molt transformats, i llur funció és diferent segons els grups.
En els àgnats, els set parell d’arcs sóm anomenats també arcs branquials i llur funció és de sostenir les brànquies entre cada dos arcs s’obre una fesa branquial En els peixos, el primer arc visceral anomenat arc mandibular, dóna lloc a l’esquelet de les mandíbules el segon, anomenat arc hioide , dóna lloc a l’os hiode i a l’hiomandibular els cinc darrers, anomenats arcs branquials , tenen la mateixa funció que els dels àgnats En els vertebrats terrestres, els tres primers arcs viscerals donen també lloc a l’esquelet de les mandíbules, a l’os hioide, o sia a l’esquelet de la…
brànquia
Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os…
arc aòrtic
Anatomia animal
Cadascun dels vasos circulatoris en forma d’arc que s’originen a partir de l’aorta ventral i que es reuneixen per formar l’aorta dorsal, en els embrions dels vertebrats.
En els animals adults perduren només en els peixos, relacionats amb els arcs branquials N'existeixen típicament sis parells, disposats bilateralment en el cos en principi, cada parell correspon a un parell d’arcs viscerals Això només en els embrions, perquè amb la reducció o transformació dels arcs viscerals, els arcs aòrtics sofreixen una regressió, cada cop més acusada des dels vertebrats inferiors als superiors, o bé es transformen en altres estructures El primer parell es redueix en estadis encara molt primitius el segon, així com la resta, perdura en àgnats i peixos…
amficèlic | amficèlica
Anatomia animal
Dit del tipus de vèrtebra més primitiva, que té els costats cranial i caudal còncaus.
El presenten els peixos, amfibis, i rèptils primitius
estrep
Anatomia animal
Osset situat a la part més interna de l’orella mitjana dels mamífers que s’articula, per la part superior, amb l’enclusa i, per la base, s’insereix en la finestra oval.
L’estrep prové de l’os hiomandibular de l’arc hioide de l’esquelet visceral o esplancnocrani dels peixos
placoide
Anatomia animal
Dit de les escates dels peixos osteïctis.
En realitat són petites dents, sostingudes per una làmina òssia basal, que travessen l’epidermis i són compostes d’esmalt, vori i polpa